Salut Mental Comunitària i Atenció a la Dependència: Guia Completa

Ob TS sal ocupa d malest psicosocial de les persones; el malestar dona x: causes estructurals (pobresa, desocupació) i vivències personals. El professional del treball social ab persones que pateixen problemes de salut relacionats amb factors psicosocials.

Objectius: 1) socioepidemiòleg investiga: analitza factors psicosocials que influeixen en la salut, estudia actituds i comportaments. 2) clínics practiquen diagnòstics, situen la salut, intervenen i acompanyen.

Funcions segons nivell d'intervenció. Prevenció primària: a qui? a tota la població; objectius: promoció i prevenció; exemples: programes de salut mental. Prevenció secundària: a qui? a persones en risc; objectius: evitar agreujaments; exemples: millora d'habilitats. Prevenció terciària: a qui? a persones malaltes o amb discapacitat diagnosticada; objectius: frenar el deteriorament.

Sistema de salut a Catalunya. Organismes generals: Gencat (responsable de sanitat), Departament de Salut (planifica i coordina), Servei Català de la Salut (gestiona la xarxa pública). Organismes territorials: Regions sanitàries (aproximen els serveis a la població), ABS (unitat més propera a la ciutadania).

Nivells assistencials. Atenció primària i comunitària: consulta i atenció a domicili, seguiment de malalts crònics, promoció i prevenció de la salut. Atenció hospitalària i especialitzada: patologia complexa, ingrés hospitalari i urgències. Atenció intermèdia: cures pal·liatives.

Diagnòstic social en salut: estudi de la situació psicosocial de la persona i el seu entorn familiar per detectar necessitats, fortaleses i problemes. Fases del procés: 1) Recull d'informació: recollida de dades, exploració de la situació, detecció de demanda i necessitats. 2) Anàlisi: descomposició de la informació per entendre els fets. 3) Síntesi: valoració global, reconstrucció de la situació per orientar la intervenció. Tipus de diagnòstic: descriptiu (què passa actualment), causal (quines causes han portat a la situació), consequencial (què pot passar).

Àrees del diagnòstic social en salut: 1) habitatge (tipus de vivenda, ubicació, subministraments); 2) economia (ingressos, pensions, deutes); 3) salut (diagnòstics mèdics, tractaments); 4) laboral (treball actiu/atur, incapacitat, prestacions); 5) educació (escolarització infantil/adolescent); 6) suport social (xarxes socials, familiars); 7) autonomia personal (ABVD i AIVD); 8) existència i qualitat de suport familiar; 9) situacions de risc (negligència, maltractament).

Pla d'intervenció "seqüencial", fase posterior al diagnòstic. Serveix per planificar què fer, com i en quin temps. Procediment general del pla: quins objectius, com actuar, qui hi participa, quan (temporalitat) i com avaluar.

Atenció intermèdia: dirigida principalment a persones grans, persones amb malalties neurodegeneratives i situacions de final de vida. Tipus: serveis d'internament de llarga estada (persones grans amb malaltia crònica); de mitjana estada (rehabilitació després d'una cirurgia); de cures pal·liatives (control de símptomes i acompanyament). Serveis alternatius: atenció a domicili i específics de final de vida.

Persones amb discapacitat: sorgeix de la interacció entre les condicions de la persona i les barreres de l'entorn, que impedeixen la plena participació en la societat. Enfocaments individual i mèdic: rehabilitació i tractament, situant la persona al centre, tenint en compte l'entorn i els drets. És important el respecte a com vol ser atesa.

Tipus de discapacitat: física (motora, mobilitat i no motora orgànica), intel·lectual, sensorial i trastorn mental. Variables importants: origen congènit o adquirit; durada permanent o temporal; evolució degenerativa o no; factors genètics, edat...

Factors de vulnerabilitat: pobresa i desocupació, baixa participació social, conductes de risc, estigmes.

Persones grans i dependència: situació en la qual una persona necessita ajuda per realitzar activitats bàsiques de la vida diària. Graus: lleu (ajuda puntual), moderada (ajuda diària), greu (ajuda diversos cops al dia).

Problemes amb la llei i l'accés: llargs terminis d'espera, molta burocràcia, falta de recursos; en alguns casos, les persones residents esperen fins a tres anys.

Principals problemàtiques de les persones grans: solitud, fragilitat, necessitat de cuidador, problemes de salut mental, malalties cròniques... Clau d'intervenció psicosocial: detecció precoç de risc a domicili, prevenció i promoció, garantia de recursos i formació.

Procés per reconèixer la dependència a Catalunya: sol·licitud (informe de salut, dades econòmiques, visita de serveis socials); valoració (entrevista, informes, resolució del grau I, II o III); PIA (Pla Individual d'Atenció): pla de serveis i prestacions adequat a la persona.

Serveis i prestacions: servei d'atenció domiciliària, centre de dia, residència, assistent personal. Prestació econòmica vinculada a serveis (SAD, residència), amb copagament segons la situació econòmica, i prestació temporal mentre s'espera una plaça pública en un centre d'atenció especialitzada (CAT).