Salvador Espriu: Biografia, Obra i L'Antígona
Salvador Espriu: Vida i Obra Literària
Salvador Espriu i Castelló (Santa Coloma de Farners, 1913 - Barcelona, 1985) fou un poeta, dramaturg i novel·lista català, considerat un dels renovadors, juntament amb Josep Pla i Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau, en la prosa catalana de fórmules noucentistes.
La producció literària d'Espriu és extensa, però cal destacar els llibres de poemes El cementiri de Sinera, El caminant i el mur i La pell de brau. Al llarg de la seva obra poètica, Espriu desenvolupa un món propi, identificat amb "Sinera", que és el nom d'Arenys llegit al revés.
Formació i Context Històric
Espriu va cursar batxillerat a Barcelona i, després de treure matrícula d'honor, va ingressar a la Universitat Autònoma, on es va llicenciar en Dret (1935) i el 1936 en Història Antiga. Era un personatge admirat i respectat entre la seva generació, ja que editava un llibre cada any durant la universitat.
Amb l'esclat de la Guerra Civil Espanyola, va veure interromputs els seus estudis de Lletres Clàssiques, els únics que li quedaven per acabar. Va ser mobilitzat des del primer moment, però no el van enviar al front a causa del seu estat de salut, de manera que feia classes a futurs oficials.
En aquella època en què molts escriptors van passar-se a la llengua castellana, Espriu es va mantenir fidel al català, tot i saber que seria "impossible rebre cap mena de reconeixement literari". A més, es va decantar per la poesia com a mètode d'expressió, ja que era més fàcil de publicar en ser un gènere menys controlat per la censura franquista.
Antígona: Mite, Guerra i Compromís
Antígona és la primera obra dramàtica de Salvador Espriu (1939). Aquesta primera aproximació d'Espriu al teatre permet observar l'evolució de l'autor en el gènere dramàtic. Salvador Espriu agafa el mite d'Antígona i escriu la peça un cop acabada la Guerra Civil Espanyola, encara sota el franquisme a Barcelona. L'obra presenta un paral·lelisme entre la guerra fratricida grega i la situació creada per la Guerra Civil, amb l'enfrontament de les dues Espanyes.
El Mite d'Antígona i la Realitat Catalana
Amb l'entrada de les tropes franquistes a Barcelona, Espriu va veure la "mort de Catalunya". Un mes després d'aquesta entrada, va escriure la peça teatral Antígona per parlar del tema clàssic de la lluita entre germans, fet que considerava que havia passat amb Catalunya i Espanya.
Salvador Espriu barreja els elements que li interessen de l'Antígona de Sòfocles i Els set contra Tebes d'Èsquil, creant una estructura diferent a les tragèdies clàssiques: no segueix les normes del teatre grec ni ofereix un paral·lel temàtic absolut, més enllà d'unes línies generals, ni inclou els mateixos personatges (ja que n'omet alguns i se n'inventa d'altres). Espriu intenta amb la seva obra connectar un tema clàssic i universal amb una realitat propera, ja que la guerra entre germans és el pecat més gran que hi ha.
Estructura de l'Obra
L'obra té tres actes, i el pròleg és un personatge amb l'únic propòsit de situar els personatges i el mite clàssic en el seu context.