Sectors econòmics i agricultura a Espanya

Sector primari

Conjunt d'activitats encaminades a l'obtenció de primeres matèries de l'agricultura, la pesca, la ramaderia i l'explotació forestal. A Espanya, a principis del segle XX, ocupava més del 63% de la població activa. Des d'aquell moment s'ha anat reduint progressivament, excepte en moments determinats, com la postguerra civil. Actualment està al voltant del 6% de la població activa.

Sector secundari

Conjunt d'activitats encaminades a la transformació de primeres matèries en productes elaborats o semielaborats: indústria i construcció. A principis del segle XX, ocupava només un 16% de la població espanyola, degut a l'insuficient desenvolupament industrial. L'any 2000, el sector secundari ocupava gairebé un 38% de la població activa, xifra similar a la d'altres països europeus.

Sector terciari

Inclou les activitats que proporcionen serveis imprescindibles per al desenvolupament d'altres sectors: transports, comerç, sanitat, educació, finances, turisme. Es tracta d'un sector en expansió dins les economies capitalistes desenvolupades. A Espanya, a principis del segle XX, constituïa el 17,8% de la població activa, i va créixer durant tot el segle XX, tret de l'època de la Guerra Civil. Actualment ocupa aproximadament un 63% de la població activa.

Població concentrada

Assentament de la població formant nuclis compactes. S'estén per tot el territori espanyol, predominant els nuclis petits a la Meseta Nord, i els nuclis mitjans i grans a la Meseta Sud.

Població disseminada

Assentament de la població agrària en l'espai rural de manera aïllada. Domina a la perifèria peninsular, i a les illes Balears i Canàries.

Agricultura alternativa

També anomenada ecològica o biològica. És aquella que respecta el medi ambient. No utilitza fertilitzants ni adobs químics, sinó orgànics, i fa servir la rotació de conreus que permetin la regeneració del sòl. Està creixent els darrers anys a Espanya, subvencionada per la Unió Europea.

Agricultura de regadiu

Aquella que necessita l'aportació regular d'aigua mitjançant medis artificials: séquies, aspersors, goteig… A Espanya ocupa més de 3,5 milions d'hectàrees, és a dir, el 20% de la superfície conreada, i la major part la trobem a la façana mediterrània. Permet una agricultura intensiva, amb cultius com arròs, flors, hortalisses, fruites i cultius tropicals.

Agricultura de secà

Aquella que no té rec artificial i només rep aigua de la pluja. És de caràcter extensiu, constituïda per l'anomenada "trilogia mediterrània": cereals (Castella i Aragó), vinya (La Manxa, Rioja, Múrcia) i olivera (Andalusia, Extremadura), conreus molt adequats al clima mediterrani.

Monocultiu

Pràctica agrícola que consisteix a dedicar tota la terra disponible a un conreu únic. La desaparició de l'agricultura de subsistència, la mecanització i la millora dels transports promouen, en l'actualitat, una especialització que afavoreix el monoconreu, destinat al mercat. A Espanya trobem el monoconreu de l'olivera a la província de Jaén.

Policultiu

Conreu de diversos productes en una mateixa zona, en bona mesura destinats al mercat local. Pot ser tan intensiu com extensiu, i es dona tan en secà com en regadiu. És típica de l'horta del Llevant espanyol, però també de les societats tradicionals i de l'autoconsum.

Conreus transgènics

Són cultius que sorgeixen de la manipulació genètica de les plantes. Es pretén obtenir determinats avantatges, com resistència a les plagues o no necessitar adobs. Aquesta manipulació genètica està en mans de grans multinacionals, i es recela dels seus efectes sobre la salut i el medi ambient, limitant-se la seva expansió a la Unió Europea.

Indústria agroalimentària

Activitat econòmica del sector secundari dedicada a transformar els aliments procedents de l'agricultura, la ramaderia i la pesca, amb la finalitat de ser manipulats per la indústria o destinats al consum. L'auge del menjar ràpid i el precuinat ha dut a una expansió molt important d'aquesta indústria a Espanya.

Ramaderia extensiva

Explotació econòmica de molts caps de bestiar que ocupen una gran superfície de terres, o obtenen aliment de les pastures, encara que sovint es complementa amb pinsos. Aquest tipus de ramaderia es manté amb escàs personal i equipament senzill. És típica del ramat oví, caprí i boví. Predomina a la Meseta. A Mallorca, l'ovella es cria de forma mixta.