Selecció natural, adaptació i teories evolutives
Selecció natural i adaptació
Per a Lamarck, el medi induïa en els organismes el tipus de canvi més adequat. L'evolució seria finalista o teleològica; és a dir, tindria un determinat objectiu i, una vegada iniciada, podria determinar-se'n el final.
Per a Darwin, però, el medi ambient solament pot triar les opcions més avantatjoses entre aquelles que la variabilitat dels individus li proporciona. L'adaptació, per tant, no seria un acte voluntari de l'organisme ni una cosa induïda pel medi, sinó seleccionada per aquest.
La natura té criteris canviants
El medi ambient també es modifica; pot fer-ho com a conseqüència d'un canvi climàtic o per l'entrada d'algun organisme depredador. Un canvi d'aquest tipus suposa una modificació del criteri de selecció natural.
L'evolució no sempre és gradual
Tant la teoria de Darwin com la sintètica són teories gradualistes; és a dir, sostenen que els canvis evolutius es produeixen com a conseqüència de l'acumulació lenta i progressiva de petits canvis.
Però, segons els paleontòlegs Stephen Jay Gould i Niles Eldredge, les dades que proporciona el registre fòssil no encaixen amb el model gradualista. Si l'evolució fos gradual, assenyalen els científics, el registre fòssil estaria ple d'espècies en permanent canvi i trobaríem nombroses formes intermèdies entre una espècie i la que s'ha originat a partir d'ella.
Per contra, el que mostra el registre fòssil és que les espècies solen tenir llargs períodes d'estabilitat interromputs per períodes curts en els quals ocorren nombrosos canvis. L'evolució sembla seguir un ritme molt irregular amb fortes accelerades i parades brusques. És el que es coneix com a teoria dels equilibris interromputs o saltacionisme.
Evo-Devo: Evolució i desenvolupament
Entre els milers de gens que formen el genoma d'un individu hi ha jerarquies. Així, mentre que uns gens regulen petits detalls, n'hi ha d'altres que controlen grans decisions que afecten molts altres gens i determinen el disseny corporal d'un individu.
Com cal suposar, una mutació en un gen de màxima jerarquia tindrà uns efectes molt importants. Aquestes idees formen part d'una teoria evolutiva emergent que es coneix com a Evo-Devo (evolució i desenvolupament), que tendiria a explicar els grans salts evolutius de què es parla en la teoria dels equilibris interromputs.