Semiologia, Semiòtica i Pragmàtica en la Comunicació
Semiologia:
ciència que estudia encarregada d’estudiar els diferents codis emprats en la comunicació, i té com a objecte d’estudi els diferents codis de signes, l’estudi de les seves regles operatives, i del seu significat. (els símbols essencials en la conducció, llegendes en mapes).
Semiòtica:
és l'imprecís marc científic que estudia la significació global i complexa dels actes de comunicació que fan possible la comunicació, a l'escala humana i en altres escales (llenguatge corporal, actitud, lèxic usat).
4 Dimensions Semiotica:
- 1; Semiologia: articulació significativa de l'acte comunicatiu.
- 2; Pragmàtica de l'acte comunicatiu: estudia els sentits implícits que comporta la pràctica de l'acte comunicatiu en funció del context.
- 3; L'àmbit del símbol/esfera simbòlica: components simbòlics de l'acte comunicatiu. Els marcs de significació evocats pels diferents referents. Distingim entre referents simbòlics (bandera catalana) i marcs de significació (Catalunya, la pàtria).
- 4; Competència simbòlica: domini que té cadascú en els diferents codis comunicatius.
Pragmàtica:
disciplina que té com a objecte d'estudi la dimensió implícita de l'acte comunicatiu (que hi és i es transmet, però sense ser evident).
3 Nivells Pragmàtica:
- P. Textual: té a veure a com s’organitzen els textos (escrits, visuals o audiovisuals) i els seus sentits immediats.
- P. Cooperativa: estudia quins són i com s’articulen els eufemismes, i els dobles sentits o equívocs en la comunicació. Paraules, imatges, que tenen dos sentits.
- P. Macrosocial: representació de la realitat social vehiculada a través de les expressions simbòliques o símbols.
Esfera Simbòlica
Referent Simbòlic:
aquelles expressions de la realitat que tenen una càrrega simbòlica (perquè les hem dotat d'aquesta càrrega simbòlica o significació). Expressions o referents de la realitat que tenen una especial capacitat de significació per a un grup notable de persones (estètiques de cultures, els estereotips).
Marc de Sentit:
Allò que s'evoca a partir dels símbols. Són els marcs (mentals) bàsics de la representació de la realitat social. Es tracta d’uns marcs construïts socialment. (arquetips, mons possibles)