Sexualitat saludable: Mites, funcions i valors

Superació d'estereotips i prejudicis sexuals

Les malalties de transmissió sexual, els estereotips i els prejudicis sobre el funcionament del propi cos i de l'altre sexe, així com els comportaments sexistes, bloquegen la independència personal.

A) Aprendre a viure la sexualitat

Tradicionalment, el criteri acceptat per distingir el que és normal o no en sexologia era fonamentalment religiós i cultural. La sexualitat es justificava per la seva perspectiva reproductiva. D'aquí la consideració com a anormal, immoral o viciós de fets com el plaer, la masturbació o l'homosexualitat.

El comportament sexual depèn de la psicologia de cada individu, de les influències socioculturals, així com de les seves circumstàncies particulars. Cada persona valora la normalitat amb els seus desitjos i conviccions. Són les persones que s'estimen les que poden dir el que senten o com desitgen expressar-se, orientades pels seus desitjos i espontaneïtat, sent conscients dels valors de no manipular i respectar la llibertat aliena.

Tenint en compte aquest criteri, podem considerar anormals certs comportaments, com els que s'imposen per la força (violació) i el xantatge, els que provoquen ansietat i no afecte, o la rigidesa tradicional dels rols sexuals.

B) Funcions de la sexualitat

• La comunicació: La comunicació i la relació interpersonal són imprescindibles per al desenvolupament físic i psicosocial de l'ésser humà. El contacte corporal (mirades, carícies, petons, abraçades) transmet sentiments i afectes. És un llenguatge més espontani i sincer que el llenguatge verbal. La comunicació afectiva i sexual no sempre necessita les paraules.
• El plaer: La tradició judeocristiana al llarg de la història ha considerat que el plaer era pecaminós i l'única funció de la sexualitat era la procreació. Això va crear una mentalitat que dificultava la consecució del plaer. Però les sensacions de plaer i desplaer són les primeres que experimenta l'ésser humà i són indispensables per al desenvolupament personal. És el resultat d'una relació gratificant amb un mateix i amb els altres; és un valor humà que cal desenvolupar i conrear.
• La reproducció: Tot ésser viu té en la funció reproductora el secret de la perpetuació de l'espècie. Encara que la sexualitat és permanent en la vida de l'individu, la seva capacitat reproductora es redueix a certes edats.