Significats, pronoms febles i recursos lingüístics: guia de gramàtica catalana

Castellà7,44 KB

SIGNIFICATS DE LES PARAULES:

  1. Monosèmia: propietat de les paraules que tenen un sol significat.
  2. Polisèmia: propietat de les paraules que tenen més d'un significat.
  3. Homonímia: dues o més paraules que provenen d'etimologies diferents, s'escriuen igual i tenen la mateixa pronúncia. Ex.: sou (verb) i sou (jornal).
  4. Homofonia i homografia: dues paraules homòfones sonen igual; dues paraules homògrafes s'escriuen igual.
  5. Adequació: capacitat que té el text per adaptar-se al context comunicatiu.
  6. Coherència: és el sentit global del text i com s'organitza significativament.
  7. Cohesió: estableix els mecanismes de relacions lèxiques i gramaticals entre paraules, així com els procediments que connecten paraules, frases i oracions. Així, la cohesió impedeix que el text sigui una suma de paraules soltes, ja que cada frase ha d'estar lligada amb la resta.
  8. Isotopia: consisteix en la repetició d'un concepte.
  9. Camp semàntic: conjunt d'unitats lèxiques que tenen un significat semblant o que es refereixen a un mateix tema.
  10. Elisió: vocal que tendeix a no pronunciar-se o a desaparèixer quan es troba davant d'una altra.
  11. Sinalefa: vocals finals d'una paraula amb les inicials de la següent s'ajunten i formen diftong.
  12. Fal·làcies: enunciats d'aparença lògica que descansen sobre premisses falses. Es basen en la falsedat de les premisses o en les emocions que susciten aquestes idees en l'argumentador o destinatari.
  13. Geosinònims o sinònims dialectals: usos de paraules diferents per fer referència al mateix concepte o realitat.
  14. Sociolingüística: s'ocupa dels usos socials de la llengua i dels fenòmens de llengües en contacte.
  15. Conflicte lingüístic: dues llengües en un mateix territori.

PRONOMS FEBLES:

  • Subjecte: en.
  • Complement predicatiu: hi / en.
  • Complement directe: ens, em, et, us, vos, es = CD o reflexiu. el, la, els, les = CD determinat (amb article, demostratiu...). en = CD indeterminat o acompanyat de quantificador. ho = CD neutre (això, allò, açò).
  • Complement indirecte: em, ens, et, us, vos, es = CI. li, els = CI.
  • Atribut: ho = verbs copulatius (ser, estar, semblar, paréixer). en = verbs (ser, estar).
  • Complement del nom: en = modifica un CD o un atribut.
  • Complement de règim verbal: en = prep. de o sobre. hi = prep. a o altres.
  • Complement circumstancial de lloc: en = origen o procedència. hi = destinació o situació.
  • Complement circumstancial de mode i altres: hi = substitueix qualsevol preposició amb el seu complement.

TÍTOL DEL TEXT:

  • Temàtic: ofereix la clau sobre el tema de manera total o parcial. Ex.: La violència de gènere.
  • Remàtic: relació amb el text que no és de tipus temàtic; relació amb una idea secundària o només vol sorprendre, provocar o suggerir. Ex.: Ja n'hi ha prou.

RECURSOS TIPOGRÀFICS:

  • Guions: indiquen un incís o una intervenció en un diàleg.
  • Claudàtors: ús semblant al dels parèntesis, però en menys ocasions.
  • Coma: indica una breu pausa.

ESTRUCTURA TEXTUAL D'UN TEXT:

Dins l'estructura interna trobem:

  • Macroestructura: estructura global del contingut del text.
  • Superestructura: ordre concret en què es col·loquen les idees del text segons un esquema.

TIPUS D'ESTRUCTURA TEXTUAL: argumentativa, narrativa, expositiva, instructiva (tot explicat a la part de tipologia textual).

VARIETAT ESTÀNDARD: es defineix per la seva formalitat i la seva funcionalitat (la que s'utilitza normalment).

/S/ i /Z/:

  1. Sorda: -s → crisis, silenci; s- → sol, somriure; -ss- → possible, passar; ç (a, o, u) → caçar, cervell.
  2. Sonora: z- → zoo, zero; -s- → casa, pasar.

RELATIU NEUTRE: per la qual cosa, cosa que, fet que. En castellà són a lo que, lo cual.

ÚS DE PER I PER A: per s'utilitza si el verb principal és d'acció voluntària. Ex.: ho he comprat per regalar-li-ho (es pot substituir per a amb la intenció de). Per a: si l'oració depèn d'un verb involuntari, d'un substantiu o d'un adjectiu.

IMMINÈNCIA: perífrasis:

  1. Anar a + infinitiu.
  2. Estar a punt de + infinitiu.

ADVERBIS:

  1. Si no (conjunció condicional) / sinó (adverbi de negació).
  2. Potser (adverbi de probabilitat) / pot ser (perífrasi verbal).
  3. Enlloc (adverbi de lloc) / en lloc (= en comptes de).
  4. Malament (darrere del verb) / mal (davant d'un mot) (els dos són adverbis de manera).
  5. Gairebé (adverbi de quantitat) / gaire bé (= gens bé).
  6. Quan (adverbi de temps) / quant (adverbi de quantitat).

Descarregar

PDF Word HTML