Simbolisme i Literatura de Postguerra a Catalunya

Símbols: El colom: és el símbol de la imposició de la voluntat del marit. Hi és omnipresent i la seva evolució és paral·lela a la de la protagonista. Quimet es relaciona amb un tipus de colom viu, dominador. Colometa, quan revisa el passat, es veu en la metamorfosi d'un colom viu; és l'adroguer de les cries, el que donava de menjar als coloms. Els coloms simbolitzen la vida reclosa per la protagonista. El quadre de les llagostes reproduïx el domini del mascle sobre la dona. Embut: apareix al mateix temps que els coloms, simbolitza una vida que cada cop és més estreta, més plena de dificultats. Les balances de l'escala: gravades a la paret, simbolitzen l'equilibri que la protagonista cerca al llarg de la seva vida i no té. El món vegetal i l'aparador de les nines: simbolitzen la infantesa i la joventut, temps de felicitat que Natàlia perd en començar l'obra. Amb el temps, es refugia en el parc que té flors i arbres. L'aparador de les nines simbolitza la vellesa i la decadència. Caracol de mar: representa un canvi en les circumstàncies vitals de la protagonista. En principi, simbolitza inestabilitat i, a la darrera etapa, l'harmonia i l'estabilitat. Ganivet: simbolitza l'alliberament i va associat al crit de la protagonista quan, amb un ganivet, escriu el nom a la seva antiga casa. Els colors: el vermell simbolitza sang, mort, sofriment; el blau simbolitza somnis relacionats amb la felicitat, té un caràcter oníric; el blanc simbolitza puresa i innocència; el negre simbolitza desgràcia i misteri; el rosa simbolitza el sexe femení. Literatura de postguerra: Introducció: el procés de recuperació lingüística i literària iniciat per la Renaixença fou interromput per la guerra civil. Fou suprimit l'estatut de Catalunya, molt important en el procés de recuperació cultural. Es prohibí l'ús de la llengua catalana, excepte en l'àmbit familiar. Es clausuraren totes les institucions culturals. Els efectes d'aquestes prohibicions els arrosseguem encara actualment, ja que es va perdre l'hàbit de llegir, veure cinema, etc. Després de la mort de Franco, les traves i els obstacles per a dur a terme la normalització lingüística han continuat amb campanyes de desprestigi. De la postguerra a la transició: la cultura catalana es va desenvolupar en tres àmbits: 1. La cultura pública: tot en castellà (etapa de liberalització). Conviuen dues generacions d'autors: els formats abans de 1939 i els autodidactes. 2. La cultura de l'exili: va ser important ja que la censura impedia fer a Catalunya una literatura més o menys normalitzada: es publicaren revistes, s'editaren llibres, es realitzaren traduccions d'obres estrangeres. 3. La cultura clandestina: es celebraven tertúlies literàries clandestines, i es podien trobar obres prohibides per la censura. L'any 1975 mor Franco i els autors bilingües que comencen a publicar també són autodidactes. Poesia: Esdevingué un gènere fonamental per dues raons: va poder evitar la censura i va permetre la continuïtat d'una literatura no compromesa amb la postguerra. Salvador Espriu i Castelló fou un poeta, dramaturg i novel·lista català, considerat un dels renovadors. La producció literària d'Espriu és extensa, però cal destacar els llibres de poemes El cementiri de Sinera, El caminant i el mur i La pell de brau, probablement la seva obra més coneguda.