Simone de Beauvoir: La dona com a 'l'Altre' i el feminisme
La dona com a «l'Altre» segons Simone de Beauvoir
La desigualtat històrica: el subjecte i l'altre
En relació amb el pensament de Simone de Beauvoir i el feminisme, és fonamental analitzar la similitud entre la relació amo-esclau de l'antiguitat i la dinàmica entre l'home i la dona. Aquesta reflexió respon a la pregunta «què és una dona?» i evidencia una desigualtat present en totes les societats i èpoques que hem pogut viure o estudiar.
El problema rau en el fet que els homes són descrits com a subjectes, l'essencial, mentre que les dones són considerades les altres, l'inessencial. Això situa les dones en una posició estructural d'inferioritat i dependència respecte als homes.
El paral·lelisme amb l'esclavitud i la immanència
Beauvoir estableix un paral·lelisme entre la dona i els esclaus, ja que la dona apareix com una consciència dependent, com l'esclau. La cultura ha constituït dues categories basades en el poder, la injustícia, la dependència i la inferioritat. El poder que l'home exerceix sobre la dona en totes les societats impedeix que aquesta assoleixi una situació d'autonomia.
Això implica que els homes cometen un «mal moral» en fer que les dones caiguin en la immanència, impedint-los desenvolupar projectes de futur (transcendència). En canvi, es cosifiquen i es queden en un estat d'«en si». La situació de les dones és ambigua, ja que l'home els ha ensenyat a viure en dependència i a renunciar a la seva independència i autonomia.
Un reflex en l'actualitat: el cas de "La Manada"
Hi ha casos actuals que ens fan veure com alguns homes encara perceben la dona com una esclava que ha de sotmetre's a satisfer els seus desitjos. Un exemple és el cas del grup anomenat "La Manada", on cinc homes van violar una dona. Clarament, ella no podia oposar-se, fet que permet comparar-la en aquell moment amb una esclava i als homes amb els amos. No li van preguntar en cap moment si acceptava tenir relacions sexuals amb ells; la van sotmetre per complir les seves satisfaccions. Posteriorment, durant el judici, la sentència inicial va suggerir que no hi havia hagut opressió per part d'ella, donant a entendre que realment volia satisfer els homes, deixant-la, una altra vegada, en una posició d'objecte.
El camí cap a l'alliberament i la igualtat
Simone de Beauvoir afirma que, mentre l'home i la dona no es reconeguin mútuament com a subjectes, la seva relació continuarà sent insatisfactòria. Les dones viuen en un món on els homes els han imposat la subordinació i, mitjançant l'opressió, els han pres l'autonomia.
La conquesta de l'autonomia
La solució per acabar amb aquesta subordinació rau en el fet que les dones assoleixin l'autonomia necessària. Això implica:
- L'eliminació de qualsevol tipus de discriminació laboral i salarial.
- La plena llibertat sexual i reproductiva per prendre decisions sobre el propi cos.
- La independència econòmica i la capacitat de gestionar pressupostos.
- L'assumpció social i cultural que dones i homes són iguals en drets i capacitats.