Sistema Endocrí i Aparell Locomotor: Guia Completa

El Sistema Endocrí: Glàndules i Hormones

El sistema endocrí és el conjunt de totes les glàndules endocrines del cos, les quals alliberen els seus productes directament al torrent sanguini. Els productes que aboquen són les hormones.

Hormones: Què són i com actuen?

Les hormones són substàncies químiques molt específiques que s'alliberen per diferents tipus de glàndules endocrines. Actuen només sobre les cèl·lules que tenen receptors específics per a elles, anomenades òrgans diana. Es necessiten en dosis petites i s'alliberen quan el cos ho requereix. Pertanyen al grup dels lípids (com les hormones esteroides) i les proteïnes. El sistema endocrí està íntimament relacionat amb l'hipotàlem.

Glàndules Endocrines Principals

Hipòfisi

La hipòfisi actua sobre els ossos i estimula altres glàndules endocrines. Algunes de les seves hormones són:

• TSH (Hormona Estimulant de la Tiroide): Estimula la tiroide.
• ACTH (Hormona Adrenocorticotròpica): Estimulant de les glàndules suprarenals.
• FSH (Hormona Fol·liculoestimulant): Estimulant del fol·licle.
• LH (Hormona Luteïnitzant): Luteïnitzant.

L'hormona del creixement, també anomenada somatotropina, és crucial. Els defectes en la seva producció inclouen:

• L'excés en nens es coneix com a gegantisme.
• L'excés en adults es diu acromegàlia.
• La deficiència pot causar nanisme hipofisari.

La hipòfisi també pot alliberar prolactina, que es desenvolupa durant l'embaràs i estimula la producció de llet.

Neurohipòfisi

La neurohipòfisi té una funció antidiürètica (ADH) sobre els tubs renals, afavorint la reabsorció d'aigua. També produeix oxitocina, que actua a l'úter provocant contraccions i estimula l'ejecció de la llet.

Tiroide

La tiroide segrega tiroxina (que conté iode) i regula el metabolisme. Si hi ha un excés, es produeix hipertiroïdisme (amb símptomes com taquicàrdies, sudoració excessiva i molta gana, tot i que no solen engreixar). Si hi ha una disminució, es diu hipotiroïdisme, i pot aparèixer un goll (boci). En nens, una deficiència severa pot causar cretinisme, amb retards de creixement i desenvolupament mental.

La tiroide també segrega calcitonina, que inhibeix l'alliberament de calci dels ossos. Quan el cos necessita calci, aquest s'extreu dels ossos.

Paratiroides

Les paratiroides són quatre glàndules que segreguen parathormona (PTH), la qual estimula l'alliberament de calci i fòsfor. Si hi ha un excés de parathormona, s'alliberaria massa calci, que es podria dipositar en òrgans com el ronyó. Si no se sintetitza correctament, pot provocar tetània (contraccions musculars involuntàries i doloroses).

Pàncrees

El pàncrees és una glàndula exocrina (produeix suc pancreàtic) i endocrina. Com a glàndula endocrina, produeix insulina, que regula la concentració de glucosa a la sang. Si la insulina no se sintetitza correctament, es produeix diabetis, que pot ser de dos tipus principals:

1. Diabetis tipus 1: No es sintetitza insulina.
2. Diabetis tipus 2: Les cèl·lules no permeten l'entrada de glucosa.

El glucagó, una altra hormona pancreàtica, estimula que el glucogen es converteixi en glucosa per restablir els nivells sanguinis.

Glàndules Suprarenals

Situades damunt dels ronyons, les glàndules suprarenals tenen dues parts: l'escorça i la medul·la.

• L'escorça segrega corticoides, que tenen un efecte antiinflamatori i regulen el metabolisme de lípids, glúcids i proteïnes.

Glàndules Sexuals

• Els testicles segreguen andrògens (principalment testosterona), que controlen el bon funcionament testicular i el desenvolupament de caràcters sexuals masculins.
• Els ovaris segreguen estrògens i progesterona. La progesterona està molt relacionada amb l'embaràs, ja que prepara la paret de l'úter per a la implantació.

Les deficiències en aquestes hormones poden causar problemes d'esterilitat.

Control del Sistema Endocrí: Retroalimentació

Les concentracions d'hormones es mantenen gràcies a l'acció de la hipòfisi mitjançant un sistema de retroalimentació. Quan es produeix una disminució d'una determinada hormona a la sang, la hipòfisi s'activa, produeix l'hormona corresponent (per exemple, TSH), l'aboca a la sang i aquesta estimula la glàndula diana (per exemple, la tiroide) perquè sintetitzi la seva hormona (tiroxina).

L'Aparell Locomotor: Moviment i Suport

L'aparell locomotor és la facultat d'un organisme de desplaçar-se. Està format pel sistema esquelètic i el sistema muscular.

Sistema Esquelètic

El sistema esquelètic està format per ossos, cartílags i lligaments (teixit conjuntiu). Les funcions del teixit ossi són:

• Sosteniment i manteniment (columna vertebral i extremitats inferiors).
• Protecció d'òrgans vitals (crani, encèfal, caixa toràcica...).
• Punt d'inserció de la musculatura (lligaments).
• Producció de cèl·lules sanguínies (hematopoesi).

Tipus d'ossos en un esquelet humà

• Ossos llargs: Predomina la llargària.
• Ossos plans: Predomina la superfície.
• Ossos curts: Mateixa llargària que amplada.
• Ossos irregulars: Formes complexes o punxegudes.

Esquelet Humà: Axial i Apendicular

• Esquelet axial: Inclou el crani, la cara, la columna vertebral, les costelles i l'estèrnum.
• Esquelet apendicular: Inclou la cintura escapular, les extremitats superiors, la cintura pelviana i les extremitats inferiors.

L'astràgal articula la tíbia, i el calcani és l'os del taló.

Les Articulacions

Les articulacions són la unió entre dos ossos, normalment mitjançant lligaments. Es poden classificar en:

• Mòbils (Diartrosi): Alt grau de mobilitat (colze, genoll, maluc, canell).
• Semimòbils (Amfiartrosi): Grau limitat de mobilitat (vèrtebres).
• Fixes (Sinartrosi): Unió rígida entre plaques (crani).

Sistema Muscular

El sistema muscular està format per un conjunt de músculs del teixit muscular. Les cèl·lules són les fibres musculars. A dins hi ha miofilaments d'actina i miofilaments de miosina, que provoquen la contracció muscular.

Tipus de Teixit Muscular

• Teixit esquelètic: Músculs de contracció voluntària. Pateix fatiga muscular. Les cèl·lules són polinucleades.
• Teixit llis: Forma els músculs dels òrgans interns. Contracció involuntària i no pateix fatiga. Cèl·lules mononucleades.
• Teixit cardíac: Forma el miocardi. Contracció involuntària i no es fatiga.

Formes dels Músculs

Les fibres s'agrupen en fascicles, i la unió d'aquests forma els músculs. Les formes principals són:

• Fusiformes: Llargs i amples al centre.
• Plans i amples: Amb una superfície considerable.
• Orbiculars: Al voltant d'orificis (ulls, llavis).
• Esfínters: Músculs rodons que envolten orificis. Poden tenir control autònom o voluntari.

Fisiologia dels Músculs

• Antagonista: Múscul que es relaxa mentre l'agonista es contrau.
• Agonista: Múscul principal que realitza la contracció.
• Flexors-Extensors: Acosten i allunyen dues parts d'un membre.
• Abductors-Adductors: Allunyen i acosten cap a un eix central del cos.
• Pronadors-Supinadors: Permeten girar (per exemple, avantbraç cap avall/amunt).

El to muscular és l'estat de tensió permanent que permet mantenir la postura corporal. Es perd durant el son profund, l'anestèsia, la mort o el desmai.

Patologies de l'Aparell Locomotor

• Artritis: Inflamació de la membrana sinovial. L'artritis reumatoide és autoimmune, crònica i amb brots. Pot afectar el creixement en joves.
• Artrosi: Degeneració del cartílag articular. L'articulació s'inflama.
• Osteoporosi: Presència de grans porus a la zona esponjosa de l'os i aprimament de les parets de la zona compacta. Relacionada amb la menopausa.
• Esquinç: Ruptura o estirament d'un tendó o lligament més enllà del seu límit elàstic.
• Luxació o dislocació: Desplaçament d'un os d'una articulació mòbil.
• Hèrnia discal: Desplaçament dels discos intervertebrals.
• Raquitisme infantil: Deformació òssia causada per la manca de vitamina D.
• Gota: Tipus d'artritis.
• Rampes: Contracció muscular involuntària, intensa i dolorosa, d'aparició brusca. Causades per esforç intens, fred o mala postura.
• Contractura: Contracció muscular d'instauració progressiva.

Cura dels Músculs i dels Ossos

Algunes deformacions de la columna vertebral inclouen:

• Cifosi: Curvatura excessiva de la columna vertebral cap endavant (esquena corbada).
• Escoliosi: Desviació lateral de la columna vertebral.
• Lordosi: Curvatura exagerada de la columna vertebral a la zona lumbar.

Consells per a la cura: mantenir una postura adequada en seure, dormir, utilitzar calçat apropiat i aplicar tècniques correctes per aixecar pesos.