Sistemes de Benestar Social: Despesa Pública i Finançament

Sistemes de Benestar Social

La despesa pública: És la despesa feta pel sector públic.

Aspectes Assignatius

Mitjançant la provisió de béns públics s’aconsegueix millorar l’assignació respecte de la que s’aconseguiria només a través del mercat i s’afavoreix la satisfacció de les necessitats col·lectives i individuals.

Aspectes Redistributius

Mitjançant la despesa pública es pot incidir sobre la distribució de la renda, garantint uns nivells mínims de benestar i aconseguint uns graus més alts de cohesió social.

L’eina de què disposen els governs per a la gestió i el control de la despesa pública és el pressupost: Document polític i jurídic (llei), s'elabora periòdicament (anualitats), en el qual de forma comptable es recullen les autoritzacions de despeses i les previsions d'ingressos que realitzarà la Hisenda Pública durant l'exercici econòmic corresponent, tenint en compte el pla econòmic de la mateixa. Qui elabora i presenta el pressupost és el Govern (poder executiu). Com a document regulador de l'activitat econòmica i financera del sector públic, el pressupost és controlat en el moment de la seva aprovació inicial, en les seves modificacions, i en la seva fiscalització final. Qui gestiona el pressupost és l’Administració. La lògica del pressupost de l’administració pública és l’ordenació i sistematització de la seva estructura d’ingressos i despeses i la seva presentació d’acord amb tres criteris:

• A) Òrganic
• B) Funcional o per programes
• C) Econòmic

La despesa pública genera:

a)

Inversió Pública

: Compra de béns del capital per part del sector públic: construcció d’escoles, hospitals... Es diferencia de la despesa corrent en què els béns adquirits perduren.

b)

Despesa Corrent

• Són el conjunt de despeses necessàries pel manteniment de l'administració i per a la prestació dels serveis.
• Inclou la compra de béns i serveis corrents (consum d'electricitat d'un institut, paper, gasolina, electricitat, calefacció...).
• És una part molt important (>% de despesa) dins del pressupost.
• Quan es fa una inversió pública, com la construcció d'un hospital, es genera automàticament la necessitat d'un increment de despeses corrents pels propers anys (compra de llençols, consum elèctric, neteja, manteniment...).

c)

Despesa Financera

: És el pagament d'interessos del deute públic que ha finançat els dèficits pressupostaris.

d)

Transferències

: Pagament sense contrapartida que fa el sector públic: subsidis d’atur, pensions, ajuts, beques...

Consum Públic

• És el consum que fem entre tots els ciutadans. Entre tots gaudim del servei de la justícia, de l'ensenyament, de la sanitat... aquests serveis són procurats pel sector públic i tenen un cost (pressupost de despesa).
• Dins dels consum públic, doncs, s'inclou la compra de béns i serveis corrents i els salaris dels recursos humans (funcionaris), ambdues partides necessàries per donar aquests serveis.
• L’increment del consum públic d’un bé, servei, etc., junt amb les ineficiències dels sistemes públics, pot comportar:
  • A) Dèficit públic
  • B) Endeutament del sector públic

El dèficit públic es pot finançar per el recurs al banc central de l'estat/europeu, per la privatització, pel deute públic o per impostos.

a)Recurs al Banc Central de l’Estat/europeu: El Sector Públic rep un préstec del banc central. Es una manera barata de finançar el dèficit perquè no s'han de pagar interessos però té l'inconvenient que incrementa el diner en circulació i pot provocar inflació amb la conseqüent pèrdua del valor del diner. ***Banc Central Europeu (“rescat econòmic”): amb interessos i condicions econòmico-socials

b)Privatització: - Es privatitza una empresa quan la titularitat passa a mans privades perquè el Sector Públic la ven. Els ingressos obtinguts són un ingrés que permet disminuir l'endeutament, finançar inversions, ... - El cas contrari, el Sector Públic pot nacionalitzar una empresa: deixa d'estar en mans privades i la titularitat passa a ser pública, ja sigui perquè es vol garantir la continuïtat de l'empresa o perquè la seva activitat es considera estratègica per a l’Estat.