L'Estat, Sistemes Polítics i la Unió Europea: Guia Completa

L'Estat: Concepte, Característiques i Organització

Identifiquem un estat amb un territori concret, però també és una unitat política i administrativa a l'autoritat de la qual estan subjectes tots els seus habitants. Té diferents característiques:

• Fronteres que delimiten el territori.
• Lleis comunes.
• Símbols i institucions representatives.
• Té capital.
• Un reconeixement de la comunitat internacional.

Hi ha dos conceptes clau:

• Estat: unitat política.
• Nació: voluntat de pertànyer a una mateixa comunitat per raons culturals.

Podem trobar diferents models:

• Estat-nació.
• Estat plurinacional.
• Nació sense estat.

L'Estat té una organització interna, i dins d'aquesta hi ha dos tipus principals:

• Estat centralista: Té una administració central que organitza la vida pública de tot el territori.
• Estat federal: Està format per diferents estats que han decidit formar un únic estat federal per a compartir unes lleis i una organització comuna.

El Sistema Polític: Democràcia i Dictadura

El sistema polític no és permanent i hi ha de dos tipus principals:

• Democràcia: Es caracteritza per la divisió de poders (poder executiu, legislatiu i judicial), el dret d'elecció i l'estat de dret. Les democràcies poden ser:
  • República parlamentària: El cap d'estat és el president.
  • Monarquia parlamentària: El cap d'estat és el rei.
• Dictadures: No hi ha divisió de poders, el poder està en unes soles mans, la majoria de la població està al marge de la vida política i els drets estan limitats.

Tipus d'Estats segons la Relació amb la Religió

Segons la seva relació amb la religió, podem distingir tres tipus d'estats:

• Estat laic: Hi ha separació entre estat i religió, les autoritats religioses no tenen poder polític i hi ha llibertat de culte.
• Estat confessional: Una religió "X" és considerada oficial de l'Estat. Aquesta religió té privilegis respecte les altres, i altres religions poden estar o no prohibides.
• Estat teocràtic: Les autoritats religioses tenen el poder polític, i la seva religió és llei.

Origen i Construcció de la Unió Europea (UE)

Les arrels històriques de la UE es remunten al final de la Segona Guerra Mundial, quan la gran majoria de països europeus passaven per greus crisis econòmiques a conseqüència del conflicte.

• El 1948 es va crear el BENELUX, format per Bèlgica, Holanda i Luxemburg, que impulsava la unificació de mercats.
• El 1957 es va signar el Tractat de Roma, que incloïa els tres països del BENELUX més Alemanya, França i Itàlia.
• Després es va anomenar Mercat Comú Europeu (MCE), que més tard esdevindria la Comunitat Econòmica Europea (CEE).
• Finalment, el 1993, es va anomenar Unió Europea (UE).

La UE té unes característiques clau:

• Està formada per 27 països membres.
• La condició per ser-ne membre és ser un país democràtic i europeu.

Característiques Geogràfiques i Demogràfiques de la UE

La UE és un conjunt heterogeni d'estats, habitats per aproximadament 450 milions d'habitants (per exemple, Alemanya 82 milions, França i Regne Unit 59 milions cadascun, Espanya 40 milions). Altres característiques inclouen:

• Més densitat de població a l'eix central europeu.
• Regions climàtiques diferents.
• Varietat lingüística.

Unió Política i Econòmica de la UE: Polítiques Comunes

Passem de la unió econòmica cap a la unió política. Per a això, es van anar adoptant altres formes de cooperació:

• Legislació comuna.
• Justícia comuna.
• Lliure circulació.
• Moneda única.

Aquest és un projecte lent. L'aprovació de la Constitució Europea, el juny de 2004, va ser un pas important. Els líders de la UE van acordar un text constitucional per a la Unió amb l'objectiu que entrés en vigor el 2006.

Malgrat la situació d'espera, els països europeus comparteixen polítiques econòmiques comunes:

• PAC (Política Agrícola Comuna): Garanteix l'autoconsum agrícola imposant quotes de producció.
• PPC (Política Pesquera Comuna): Reparteix les zones de pesca i fixa quotes a les captures.
• PSR (Política Social Regional): Afavoreix el desenvolupament de les regions desafavorides. Aquesta política es finança amb fons estructurals.