Socialisme, Anarquisme i Rerum Novarum: Ideologies del Segle XIX

Socialisme utòpic

Partint d'una societat igualitària i fraterna, propugnava l'abolició de la propietat privada i la creació d'un nou tipus de relacions socials. Els seus principals impulsors van ser Saint-Simon i Fourier. Aquest socialisme inspiraria més tard el moviment anarquista, amb Proudhon i Bakunin.

Socialisme marxista

Anomenat per Karl Marx socialisme científic, proposa unes relacions econòmiques noves i diferents a les del liberalisme regnant: l'abolició de la propietat privada dels mitjans de producció i un concepte del treball no com a mercaderia, sinó com un valor que defineix la persona.

Té una visió materialista de l'home i de la història i, d'acord amb aquesta visió, considera que la religió és una pura invenció d'aquells que han tingut el poder econòmic, amb l'objectiu de mantenir sotmesos els explotats amb la promesa d'un més enllà.

Anarquisme

Era contrari a qualsevol tipus d'autoritat coercitiva (Estat, Església, etc.) perquè la considerava nociva per a l'home. Els teòrics més destacats, Proudhon, Bakunin i Kropotkin, proposaven la desaparició de l'autoritat per poder arribar a una societat comunista i llibertària basada en la bondat innata de l'home, en la qual no existiria ni propietat privada, ni classes socials, ni cap altre tipus de desigualtat social.

Rerum Novarum

El papa Lleó XIII va fer publicar l'encíclica Rerum Novarum el 15 de maig de 1891, sent el primer document oficial de l'Església sobre la qüestió social. Els seus punts principals són:

• Ratificació del dret natural a la propietat privada: tot i que critica la concepció que en té el liberalisme econòmic com si fos un dret absolut que no té en compte les obligacions inherents a la condició de propietari.
• Intervenció de l'Estat: té l'obligació d'intervenir per tal d'assegurar els drets públics i privats, però la seva acció ha de ser subsidiària; ha de facilitar la iniciativa de persones i corporacions per evitar el totalitarisme.
• Dret del treballador: dret a un salari suficient per portar una vida digna.
• Condemna de la lluita de classes: rebutja que sigui el motor de la història i de la societat, però reconeix el dret de l'obrer d'associar-se per tal de defensar els seus drets.

Joan Pau II i la crisi econòmica

La crisi del petroli va accentuar la situació de crisi de la societat internacional. D'una banda, va afectar els països pobres, que amb prou feines podien exportar les seves matèries primeres; d'altra banda, va afectar els països rics, on va augmentar la desocupació.