Socialització Primària i Secundària: Etapes i Rols Socials
Socialització Primària: La Base de la Identitat
La socialització primària (a la infància) és la part més important del procés de socialització. Té com a objectiu introduir l’individu en la societat i es desenvolupa principalment en el si de la família durant la infantesa.
Agents Clau de la Socialització Primària
- La família
- L'escola (primària)
- El grup d'amics
- Avui dia, la guarderia i la televisió compleixen també un paper destacat.
Procés d'Adquisició de Rols i Valors
Durant aquesta etapa, l'infant s'apropia els rols, les actituds i els valors de les persones que són importants per a ell (pares, avis, germans, mestres). George H. Mead els anomena “els altres significatius”. L'infant s'identifica amb ells i aprèn a acceptar i entendre allò que fan. Aquest és el primer pas per aconseguir una identitat social.
L'infant no només accepta els papers socials (rols) i les actituds d'aquestes persones significatives, sinó també el món en què aquestes persones participen. D'aquesta manera va interioritzant els rols dels altres, a través d'un procés de generalització progressiva de comportaments i normes.
Naturalesa Emocional del Procés
El procés de socialització primària no és només cognoscitiu o intel·lectual, sinó sobretot emocional i afectiu. Els nens i nenes adquireixen tots aquests elements de manera gairebé inconscient i els queden ben arrelats (més, com més petits són), constituint el nucli de la seva identitat personal o món base. Les relacions d'estimació i amor, en el si de la família, influeixen molt en l'aprenentatge en aquesta etapa.
Socialització Secundària: Integració en la Realitat Social
La socialització secundària (en l'edat adulta) és un procés pel qual l’individu s'integra en altres sectors de la realitat social, diferents (i que contrasten) amb el món base adquirit en la socialització primària.
Agents i Assumpció de Papers Socials
Aquesta etapa es caracteritza per l'assumpció de papers socials (rols). Els agents principals són:
- Institucions laborals, socials, polítiques i religioses.
- Mitjans de comunicació social, etc.
Característiques de la Socialització Secundària
En la socialització secundària, el subjecte decideix en quin sector social vol introduir-se i interioritza les regles que hi funcionen. Aquest procés té una càrrega afectiva menor i els papers socials comporten un grau elevat d'anonimat, ja que no s'exigeix un tracte afectiu o familiar.
Els papers socials són més intercanviables, se separen fàcilment de les persones que els assumeixen, i es pren distància del paper social. Aquesta socialització no és automàtica i exigeix mecanismes específics diferents dels de la socialització primària. Normalment, la socialització secundària no desintegra el passat, sinó que es construeix a partir del món base adquirit durant la infantesa.