Socialització: procés d'interiorització i adaptació a l'entorn social

És el procés on l'ésser humà, al llarg de la seva vida, aprèn, interioritza, integra a la seva personalitat, s'adapta en el seu entorn social.

La SOCIALIZACIÓ és el procés pel qual la criatura indefensa es va convertint gradualment en una persona conscient de si mateixa, amb coneixements i destresa en les manifestacions de la cultura en la qual ha nascut. La socialització no és un tipus de "programació cultural" per la qual el nen absorbeix, de manera passiva, les influències amb les quals entra en contacte. Des del moment en què neix, el nen té necessitats o exigències que afecten el comportament dels responsables del seu cuidat: el nadó és un ésser actiu des del principi.

Desviació: és el procés de transgressió identificada com a tal, per tant, sancionada per les normes en vigor d'un sistema social determinat. No volen i, per tant, no segueixen les normes de conformitat.

Pissarra agents socialitzadors: Principals: família, pares propers, amics, companys, l'escola, mitjans de comunicació. Secundaris: empresa, sindicats, moviments religiosos, entitats culturals, partits polítics. La socialització per persones de la mateixa edat són amics i de diferent edat són els pares. No tots els agents els podem escollir.

Interaccionisme simbòlic: comprensió de la societat a través de la comunicació com una producció de sentit dins d'un univers simbòlic determinat.

Etapes procés socialitzador: socialització primària, l'infant com a únic model i segur, el dubte i la desconfiança estan absents. Hi ha altres significatius que són els pares, avis, germans, persones properes, i actituds, normes i formes de fer que formaran part de la seva personalitat. A més del grup proper, hi ha una altra realitat més global que és la societat i pren consciència de formar-ne part. Secundària: aprenentatge i interiorització que segueix l'adult, no hi ha tants elements afectius sinó l'interès, i l'autonomia que formarà part de la seva personalitat.

Resocialització: procés pel qual mitjançant l'individu interioritza el conjunt de normes i valors diferents dels que fins aleshores tenia assumits. Es produeix, doncs, un canvi en la seva personalitat.

El social és tan important per a l'home com l'aigua o l'aire per als éssers vius. Basta que alguna cosa falli en el social perquè prestem atenció en allò fonamental. Tot home està condicionat per maneres i costums de l'organització social.