Societat de Consum i Estat del Benestar: Evolució Postguerra
La Societat de l'Abundància
Les societats d'Occident van experimentar un fort creixement econòmic, la qual cosa va provocar un increment tant de la producció com de la demanda. Gradualment, el model de consumisme, similar al dels feliços anys 20 dels Estats Units, s'imposa al Japó i a Europa.
Modificació dels Patrons de Consum
Els patrons de consum es van modificar substancialment. Inicialment, van afectar canvis en l'estil de vida de la població en àmbits com l'habitatge. També va augmentar l'oferta de productes i serveis i, a més, hi va haver un augment progressiu dels salaris, fet que va permetre assolir nivells de consum més alts.
Així mateix, va aparèixer el pagament a terminis i els crèdits per finançar les compres. Això va facilitar que la població treballadora pogués adquirir béns.
El consum també va créixer a conseqüència de la legislació social desenvolupada en molts països occidentals, amb regulacions com el salari mínim i les cobertures en cas de malaltia o atur. Per altra banda, l'Estat va tenir un paper fonamental en la redistribució de les rendes, la qual cosa va permetre una certa capacitat de consum als grups socials menys afavorits. Aquestes millores, però, no van implicar que desapareguessin les fortes desigualtats socials.
L'Assoliment de l'Estat del Benestar
Després de la Segona Guerra Mundial, durant el període d'expansió econòmica, els països occidentals van consolidar l'Estat del Benestar. Va ser dissenyat per William Beveridge per encàrrec del govern anglès.
Objectius i Cobertura Social
L'objectiu era protegir el treballador quan aquest no podia exercir la seva activitat i crear una xarxa de protecció social per promoure el benestar de la població. Això va comportar que l'Estat hagués d'assegurar als ciutadans uns ingressos regulars en cas de:
- Malaltia
- Atur
- Maternitat
- Vellesa
L'Estat del Benestar anava adreçat a tota la població, independentment del nivell econòmic.
A més de garantir l'accés dels ciutadans a les prestacions socials, també protegia aquells que es trobessin en situacions més difícils, com és el cas de la pobresa. Això va portar a la creació d'una xarxa d'assistència i de serveis socials bàsics.
Crítiques i Crisi
L'Estat havia assegurat un nivell de consum alt i regular, però les primeres crítiques van arribar quan es van trobar en una caiguda sobtada de la demanda. La crisi energètica dels setanta va generar molt d'atur i l'Estat no tenia prou diners per pagar l'atur de tota la població.