Societat, Política i Poder: Anàlisi i Actituds Davant la Política

La societat, la política i el poder

És un fet que l’ésser humà necessita dels altres per viure i per desenvolupar-se de forma plenament humana. D’una banda, la vida social ve imposada per uns condicionants biològics. Aquests fan que, ja des del seu naixement i durant bona part de la seva infantesa, l’ésser humà no pugui sobreviure sol sense l’ajut dels més grans; així mateix, aquest ajut segueix sent fonamental al llarg de tota la seva existència. D’altra banda, l’ésser humà també necessita de la societat perquè és un animal sociocultural i simbòlic; és a dir, hi ha uns condicionants culturals imprescindibles per desenvolupar plenament la seva qualitat específicament humana.

Necessitat de la política

La vida en comú està estrictament organitzada. Però la societat humana és incomparablement més complexa. La intel·ligència i el judici personal de cada membre de la societat analitzen i qüestionen permanentment l’organització social i les seves regulacions. Com a resultat, les societats humanes són conflictives i canviants i, per això mateix, segons com, progressen. Els canvis comporten discussions d’idees i de projectes contraposats, conflictes de convivència, lluites d’interessos i de poder, etc., i agradi o no, la política es fa necessària.

Actituds respecte a la política

El terme política té molts usos. Alguns d’ells són negatius, com ara quan es relaciona la política amb la manipulació, la corrupció, l’engany, etc. En altres ocasions, la política s’associa en positiu a la llibertat, la justícia, un projecte de progrés per a la col·lectivitat, etc. Hi ha variades actituds davant el fet de la política:

• Algú és polititzat: aquesta persona s’interessa pels problemes de la societat.
• Personalitat política: aquella que es distingeix per les seves iniciatives per resoldre conflictes socials.
• Apolític: dona a entendre el seu desinterès i abstencionisme polític, i la seva voluntat de no involucrar-se en lluites i preocupacions polítiques.
• Antipolític: deixa clar que està en contra de la pràctica política existent i de les propostes de qui exerceix el poder polític.
• Polític: designa qui es dedica professionalment a la tasca pública.

La definició de la política i els seus camps

Cal identificar quin dels sentits del terme política és el que designa el camp d’estudi de l’anomenada ciència política. La política es pot definir com el conjunt d’idees, l’organització de les institucions i les actuacions pràctiques que regulen les relacions entre els membres i grups d’una col·lectivitat i que pretén resoldre racionalment i per mitjà del diàleg els possibles conflictes entre ells. Aquestes idees i actuacions tenen la finalitat d’assolir els objectius proposats en cada àmbit, com per exemple, la millora de la salut de la població en el cas de la política sanitària. Les polítiques tenen tants camps de gestió com presenta la vida social.

Les tres dimensions de la política: estructura, procés i resultat

A la política es barregen tres dimensions: l’estructura, el procés i el resultat. L’estructura política és la forma en què una col·lectivitat s’organitza i fa referència als parlaments i les seves funcions, i al sistema del poder. En canvi, el procés fa referència a les conductes, les iniciatives i les accions que emprenen els partits, les associacions o grups de persones. La combinació de l’organització i de les conductes dóna un resultat en els diversos camps de la política (educació, economia, etc.). Així, la política educativa, econòmica, etc., implica una organització, unes pràctiques i uns resultats.

La definició del poder

El poder es pot definir com la capacitat de fer-se obeir per qui intervé en les relacions socials. D’una banda, el poder té una dimensió estàtica donada pel control de recursos com ara la força, els diners, les armes o els mitjans de comunicació.

Ingredients del poder

La força, l’autoritat i la influència són, en aquest ordre, els ingredients bàsics del poder, tot i que gairebé sempre es presenten barrejats. Així, el poder ha de tenir la possibilitat de recórrer a la força o a alguna forma de coacció. Si el conflicte no és gaire important, sovint n’hi ha prou amb l’autoritat moral, això és, amb el respecte, el prestigi que sol acompanyar el poder. La influència consisteix en la capacitat de convèncer la gent i crear o modificar.