Sociolingüística: Conceptes Clau, Bilingüisme i Normalització Lingüística
Sociolingüística: Estudi de la Llengua i Societat
La sociolingüística és la part de la lingüística que estudia les relacions entre la llengua i la societat. Analitza la variació lingüística, identifica les comunitats lingüístiques, descriu les actituds i els prejudicis dels parlants envers la llengua pròpia i les alienes, els fenòmens produïts pel contacte de llengües, etc. És a dir, té com a objecte d'estudi l'ús lingüístic, condicionat pel mateix context social.
Varietat Estàndard
La varietat estàndard té la funció de facilitar la intercomunicació entre tots els parlants de la comunitat lingüística, amb independència de la seva àrea lingüística, de la seva classe social o ocupació.
Bilingüisme: Ús Alternatiu de Dues Llengües
El bilingüisme és l'ús alternatiu de dues llengües en un individu, en un grup social o en un territori:
- Bilingüisme individual: Es dona quan una persona és capaç d'utilitzar dos idiomes.
- Bilingüisme territorial: Un territori bilingüe és un espai geogràfic dividit en dues zones clarament delimitades lingüísticament.
- Bilingüisme social: És el més freqüent.
Conflicte Lingüístic
El conflicte lingüístic és un cas específic de conflicte social, en el qual les diferències idiomàtiques poden convertir-se en símbol fonamental d'oposició política. Per bé que no sempre, el fenomen sol coincidir amb diferències de classe i estatus.
Actituds Lingüístiques
Les actituds lingüístiques són els sentiments positius o negatius d'un parlant envers la seva pròpia llengua o modalitat lingüística, o envers una altra. Aquests sentiments poden mostrar impressions sobre l'estatus, l'elegància, l'aprenentatge... i es presenten en:
- La lleialtat lingüística: Fidelitat d'un parlant o grup a l'ús de la llengua o la varietat pròpia en una situació en què està amenaçada de ser substituïda per una altra.
- Rebuig lingüístic: Sentiment negatiu envers la llengua pròpia, cosa que en facilita l'abandonament progressiu. L'autoodi, que és un factor important, és la vergonya que pot tenir algú per posseir les qualitats que menysprea el seu propi grup (imaginàries o reals). Aquest autoodi indica:
- Identificació amb el grup dominant.
- Repudi de les característiques culturals i socials del grup al qual pertany.
- Acceptació com a real de la inferioritat inherent del seu propi grup.
- Negació de pertinença al seu propi grup.
Prejudici Lingüístic
Els prejudicis lingüístics són els judicis de valor sobre les llengües i els parlants que algú pot considerar estranys a diferents nivells, sigui perquè els parlants empren una llengua que li és poc o gens coneguda, o perquè parlen una varietat de la llengua que no és la de la persona que prejudica. Sol produir-se per la ignorància, la malvolença...
Normalització Lingüística
La normalització lingüística és un procés de resposta al conflicte lingüístic, un procés de cohesió de la comunitat lingüística. Aquest és l'únic que a la llarga pot evitar la substitució d'una llengua per una altra.
Normativització Lingüística
La normativització lingüística és un procés d’establiment de normes lingüístiques compartides per tots els parlants, que té per objecte fer d’una llengua un instrument adequat per a la comunicació en els usos formals escrits. Això implica resoldre tres aspectes fonamentals:
- L’ortogràfic: Fixació de les regles que determinen la representació gràfica dels diversos fonemes de la llengua.
- El gramatical: Establir les formes morfològiques i sintàctiques pròpies de la llengua.
- El lèxic: L’inventari dels mots propis d’una llengua.