La Sublevació Militar i la Derrota de la República
El Context Polític i l'Inici de la Guerra (1936)
El Front Popular va guanyar les eleccions de febrer de 1936, va decretar una amnistia i va iniciar un procés reformista que va ser rebutjat per la dreta. S'hi respirava una conspiració militar del sector de la dreta, que va prendre l'acció colpista arran de la mort de Calvo Sotelo.
La Sublevació Militar de Juliol de 1936
La sublevació va començar al Marroc el dia 17 de juliol de 1936, amb el coronel Yagüe a Melilla i Franco a les Canàries, els quals es van assegurar el control del Marroc. Les guarnicions de la resta d'Espanya van fer el mateix, juntament amb els *falangistes* i els *carlins*. En dos dies, els insurrectes tenien controlat:
- Pamplona, Sevilla, Castella la Vella i part d'Aragó.
- Galícia i Andalusia.
Però el cop va fracassar on hi havia les forces obreres organitzades, com a **Madrid**, **Catalunya** i el **País Basc**. El cop es va convertir en una guerra de dos bàndols:
- Els Insurrectes (Nacionals): Oposats a les reformes de la República, es definien com a restauradors de l'ordre.
- Els Lleials a la República: Constituïts per classes populars (obrers, empleats, petita burgesia i camperols), partits d'esquerra, sindicats, anarquistes i el POUM. Nombrosos intel·lectuals i artistes també defensaven la legitimitat republicana.
La No-Intervenció Internacional i el Setge de Madrid
Internacionalment, França i Anglaterra no van ajudar la República amb armes, només amb voluntaris. La Gran Bretanya defensava una política d'apaivagament davant de l'Alemanya nazi i va comunicar a França que si intervenia a Espanya ajudant la República, no donaria suport a la política internacional francesa davant de l'amenaça de Hitler. França es va sotmetre a aquestes exigències i va impulsar la creació d'un Comitè de No-intervenció, a l'agost de 1936, a Londres, juntament amb 26 països. Aquesta política va constituir una injustícia per a la República i una de les causes per la qual va ser derrotada, ja que no va poder adquirir armes.
L'Avanç Insurgent i la Resistència de Madrid
Franco, a l'agost, ocupava Badajoz. Amb la mort de Sanjurjo, al setembre va ocupar Toledo i a l'octubre ja era prop de Madrid. El 29 d'octubre es va decretar l'ajuda a Madrid. El 6 de novembre, el govern republicà es va traslladar a València i va deixar Madrid a les mans del comandant Rojo. Madrid va resistir l'atac frontal gràcies a:
- Les Brigades Internacionals.
- Els tancs russos.
- La columna anarcosindicalista de Buenaventura Durruti.
Va ser una resistència de lluita carrer a carrer. Els insurrectes van anar aïllant Madrid i van intentar fer-ho amb València, com es va veure en els intents de:
- La Batalla del Jarama (febrer de 1937).
- La Batalla de Guadalajara (març de 1937), on es va produir una victòria republicana de gran ressonància davant les tropes italianes.
La Caiguda del Nord i les Grans Batalles Finals
Els dos bàndols van militaritzar els seus seguidors i van utilitzar propaganda a favor seu. Però el nord va caure. El govern basc es va refugiar a València. Al 1937, els insurrectes van ocupar tot el territori del nord fins al desembre.
La Campanya de Llevant i la Divisió Republicana
El comandant Rojo va estar al capdavant de Madrid, i durant un any els republicans van recuperar Terol, però es van desgastar. Els insurrectes van travessar el Maestrat i van arribar al Mediterrani, dividint el territori republicà en dues zones: Catalunya i la resta. Aquests van continuar conquerint cap al sud.
La Batalla de l'Ebre i el Final de la Guerra
L'exèrcit republicà va afrontar un atac sobre el riu Ebre. La **Batalla de l'Ebre** va començar el 25 de juliol de 1938, i van conquerir fins a Gandesa. Franco va aturar l'atac amb tot el poder alemany i italià, i va contraatacar. Al novembre, els insurrectes van passar el riu Ebre. El 26 de gener de 1939, entraven a Barcelona sense resistència. Tots van fugir cap a França, inclòs el govern republicà.
La Rendició Final (Març-Abril 1939)
El febrer de 1939, el territori lleial es reduïa a la zona centre (Mediterrània, la Manxa i Madrid). Negrín va tornar de França i va reorganitzar la defensa. Segismundo Casado va fer una insurrecció contra el govern, provocant una confrontació a Madrid, amb l'objectiu d'una rendició pactada amb Franco. El 28 de març, les tropes feixistes van entrar a Madrid sense cap resistència. Després van anar ocupant la zona mediterrània: Albacete, Alacant i València. L'1 d'abril, Franco va signar a Burgos el comunicat que la guerra havia acabat i que ell n'era el guanyador.