Superstrat català

Substrat: L anteriors a la R. q varen ser substituides pel llati, pero van deixar influencies a la nova L. ex.(Sorotapte(avenc, barana, branca..), celta(blat, camisa, cabanya..), iberobasc(esqerra, paparra..), grec; (aporta(Empuries i Rodes)com a substrat i lo altre es de superstrat), carteginès(tagomago, Eivissa(IBUSIM; illa del déu Bes)) Superstrat: L pròpies dels terr. q no varen ser substituides i q van conviure amb el llati vul. ex:(Germànic; establida a catalunya anomenats el francic i la llengua era el franc. (guàrdia,treva, blanc, blau.. Ferran, Albert..) Àrab grup ètnic berber, L. camítica. (xarop, aljub, tafona.. Al- Bini-) Mossàrab:(cristians q habitaven un territori dom. pels àrabs), Grec; lèxic grec introduit a través del llatí(xarxa, ornejos) Adstrat:dues L canvien i sinflueixen mutuament.C.Preliterari: És exclusivament oral entre s. VIII-X Cat. arcaic: molt insegur desdel s. XI-XIII els primers textos son; Homilies d'organya (conj. d sermons) i Forum Iudicum(l. dls judicis) C.lit. s.XII es datecta un L solida i ben formada gracies a l'Obra d R. Llull La diglòsia: sit. L. on en la societat trobam dues llengues. La L. A(casos formals i cultes) i la B(casos col·loquials i informals) Època desplador: el prestigui d la llengua gracies al suport d la mon.; el cat. és la L nacional, la L. destat. Encara q laragonès era també L oficial. El paper de la Canc. Reial, creà un modèl d L(parescut a L.E.) q va servir d'exemple als escriptors. R. Llull creador prosa cat.; ferse entendre millor arrivar al poble. Creador de lexic extraordinari 7000 p. Humanisme: B. Metge(lo somni)imitacio prosa llatina, s.XV derrer s. desplador cat. Joanot Martorel(tirant lo blanc), Ausiàs March Valencia centre de la cul. i lit. i despres dec. fins al s. XIX