Teatre i Assaig Català: Benet, Fuster i Mira

L'obra teatral de Josep Maria Benet i Jornet

Josep Maria Benet i Jornet és un autor teatral que ha sabut evolucionar, seguint les tendències de cada període, des dels anys 60 fins avui.

Les primeres obres formen part del realisme històric. A partir dels anys 70, comença a investigar recursos teatrals amb la incorporació d'elements dels gèneres de consum com el cinema. Trobem l'obra Berenàveu a les fosques, on fa una anàlisi crítica de la postguerra.

Inicia una renovació tècnica i formal i comença a centrar-se en la reflexió sobre temes de caràcter més personal, com la incomunicació humana.

Paral·lelament ha publicat obres de teatre infantil i juvenil, així com guions per a sèries televisives.

L'autor té una doble vessant: és guionista de melodrames per a la televisió i dramaturg amb un clar compromís social i polític.

La repercussió de l'assaig de Joan Fuster

Joan Fuster és l'assagista més important de la literatura catalana del segle XX. Classifiquem la seva obra en tres blocs:

• Obres de temàtica humanística i general, sobre història, vida cultural i quotidiana, com Diccionari per a ociosos.
• Obres sobre la identitat col·lectiva dels valencians, com Nosaltres, els valencians.
• Obres d'història i crítica literàries, sobretot sobre els clàssics medievals valencians.

Va usar formes molt diverses del gènere assagístic, com pot ser el diari o el diccionari filosòfic. El seu llenguatge és clar i natural, gens artificiós. La seva actitud és sempre reflexiva i busca fer reflexionar sobre els problemes actuals amb una visió universalista.

Joan Fuster és la figura més influent de la vida cultural i civil des dels anys 60, sobretot des que va publicar Nosaltres, els valencians (1962), on Fuster reflexiona sobre els valencians com a col·lectiu. Arran d'aquesta influència, els intel·lectuals i universitaris van assumir la tasca de crear una infraestructura cultural amb llibreries i editorials com l'editorial Tres i Quatre, com també posar en marxa el moviment nacionalista.

Joan Francesc Mira: assajos i realitat contemporània

L'obra assagística de Joan Francesc Mira està formada per articles que ha anat publicant en diaris i revistes. Són textos que solen partir d'una anècdota de la vida quotidiana, però escrits amb un llenguatge literari no especialitzat, on hi destaquen el gust pel joc, la ironia i l'ús intensiu de l'adjectiu, on també reflexiona sobre la realitat, conversant amb el lector, al qual vol implicar.

L'eix temàtic és la identitat i les seves conseqüències, sobretot l'ús polític que se'n fa, des d'una posició de compromís amb el seu país i la seva cultura. Als seus textos apareixen temes com el nacionalisme, la relació entre cultura i poder, els símbols d'identitat, les llengües com a creadores de consciències col·lectives i la possibilitat de manipular tots aquests elements.

Les seves observacions i reflexions sobre la realitat valenciana estan basades en la seva experiència vital, en les lectures i en la seva dedicació a l'escriptura en novel·les i traduccions, a més de l'assaig. A més, la majoria d'aquestes reflexions, sustentades en els clàssics, la democràcia, l'humanisme, la raó, i des d'una actitud un poc escèptica, són vàlides per a qualsevol societat occidental.