Teatre Català del Segle XX: Tendències, Autors i Evolució

Teatre Català del Segle XX: Tendències i Autors Clau

Al segle XX sorgeix a Europa el teatre amb tendències teatrals com l'existencialisme, que es preocupa pel sentit de la vida i les experiències traumàtiques de les guerres mundials. El teatre nord-americà, per la seva banda, mostra conflictes des d'una perspectiva pessimista i crua, amb personatges marginats i inadaptats que s'enfronten a la solitud. El teatre de l'absurd destaca per mostrar un ésser humà que no actua per principis racionals, donant molta importància a l'escenografia. També trobem el teatre èpic.

Teatre Català Abans de la Guerra Civil

Abans de la Guerra Civil, destaquen autors com:

• J.M. de Sagarra: amb un teatre popular.
• Carles Soldevila: amb comèdia burgesa.
• Joan Oliver: amb crítica als costums de la burgesia.

J.M. de Sagarra: Dues Etapes

Primera etapa: Creació de poemes dramàtics amb conflictes passionals ambientats en una Catalunya mitificada, amb protagonistes característics de la societat tradicional. Segona etapa: Després de la Guerra Civil, no va representar cap obra a causa de la prohibició.

Joan Oliver: Crítica i Ironia

Joan Oliver reflexiona des d'una actitud crítica i irònica sobre les grans preocupacions ètiques del seu temps.

Teatre Durant la Dictadura Franquista

Durant la dictadura franquista, es va prohibir representar obres en català, hi va haver una nul·la influència de les tendències europees i va perviure fórmules conservadores de teatre.

Autors Destacats Durant la Dictadura

• Llorenç Villalonga: amb peces breus i esquemàtiques que usen tècniques grotesques i recursos esperpèntics per deformar sarcàsticament la realitat.
• Pere Capella: presenta a l'escena els seus ideals ètics i polítics en llenguatge col·loquial.
• Salvador Espriu: amb històries bíbliques i mitologia grega.
• Llorenç Moya: amb dues tendències, la culta i la popular. El teatre culte amb temes clàssics i figures mitològiques amaguen denúncia social. El 1965 recrea el teatre tradicional mallorquí.
• Manuel Pedrolo: model d'intel·lectual compromès, gran part de la seva obra teatral s'inscriu dins el teatre de l'absurd, donant importància a l'escenografia.

Teatre Català Després de la Dictadura

Després de la dictadura, el teatre català es connecta amb l'europeu i sorgeixen grups per renovar la concepció del teatre:

• El Tricicle: amb tècnica de mim.
• Els Comediants: amb teatre de carrer.
• La Cubana.

Baltasar Porcel: Renovació de la Dramatúrgia

Baltasar Porcel, coneixedor del teatre europeu del seu temps, va intentar crear una dramatúrgia catalana que sortís del teatre amateur.