Teatre Català Modernista: Tendències, Autors i Obres Clau
El Teatre Català Modernista: Orígens i Característiques
Des del 1895 aproximadament, el teatre català va viure una època de creixement en la qual participaren tant dramaturgs com narradors, com ara Víctor Català i Prudenci Bertrana. Aquests autors estaven convençuts de la condició d'art total que ofereix el teatre per la seva capacitat de conjuminar text, música i arts plàstiques.
Els autors aplegats sota el moviment modernista mostraren un cert grau d'interès per la fantasia, l'irracionalisme i el combat de l'individu per superar les seves limitacions, com ara:
- La manca de llibertat.
- La submissió al grup.
Tendències Europees en el Modernisme Teatral
Tendència Naturalista (Obres Regeneracionistes)
S'hi inclouen les obres regeneracionistes, en què la natura no purifica sinó que esclavitza, i els individus s'han de comportar com a lluitadors per modificar la societat. Joan Puig i Ferreter n'és el màxim representant.
Tendència Simbolista
Aquest és un teatre d'obres breus, enfocat a crear atmosferes poètiques gràcies als silencis, la il·luminació, la música d'autors consagrats i altres efectes especials. Les obres simbolistes més destacades en català són les primeres peces de Santiago Rusiñol i bona part de la producció d'Adrià Gual.
Autors i Obres Teatrals Modernistes Destacades
Santiago Rusiñol: Evolució Dramàtica
Dins del gènere dramàtic, Rusiñol creà una obra extensa i variada (drames, comèdies, sainets i farses, i quadres lírics) que va evolucionar molt al llarg de la seva vida. Va mostrar un gran domini en els diàlegs, amb un estil no sempre acurat però molt viu. Fins i tot en algunes de les obres més simbolistes no va deixar d'aplicar el seu característic punt d'ironia.
Etapa Simbolista de Rusiñol
L'alegria que passa (1891): Quadre líric en un acte, amb música d'Enric Morera.
Cigales i formigues: Quadre líric musical d'un acte situat a l'Edat Mitjana. Mostra dues comunitats diferenciades.
Etapa Regeneracionista de Rusiñol
Des del 1900 aproximadament, Rusiñol s'acostà al teatre naturalista, amb més interès pels problemes de la societat i els seus individus. Aquest fet va suposar l'inici del seu gran èxit comercial, que anà en augment, i de la presència en les seves obres del valor del treball en la societat catalana.
Cal destacar L'hèroe (1903), un drama en tres actes situat en un escenari únic: un taller familiar. Aquesta obra critica amb sarcasme les guerres colonials i el militarisme encara presents en la política exterior espanyola de l'època.
Etapa Costumista
[Aquesta etapa marca la continuació de l'obra de Rusiñol.]