Teoria del Coneixement de Locke: Idees, Experiència i Llenguatge

Teoria del Coneixement: Idees i Experiència

Coneixem a través de les idees, però aquestes mai són innates. Quan naixem, no hi ha res a la nostra ment, és com una pissarra buida. Les nostres idees només poden provenir d’un sol lloc: l’experiència.

Hi ha diferents tipus d’idees. Per una banda, tenim les idees simples, que són rebudes d’una forma passiva per l’enteniment. Per altra banda, tenim les idees complexes, que són elaboracions que fa l’enteniment a partir de les idees simples.

Idees Simples

Hi ha altres tipus d'idees, com les idees de sensació, que provenen de l’experiència externa i són percebudes pels sentits, com per exemple la idea de blanc. Les coses del món, és a dir, els objectes, posseeixen dos tipus de qualitats diferents que es poden dividir en dos tipus:

• Les qualitats primàries de les coses formen part de les coses per si mateixes i produeixen idees que representen el món tal com és, per tant, són objectives. Per exemple: la solidesa, el número, la figura, el gruix...
• Les qualitats secundàries o sensibles, en canvi, no formen part de l’objecte en si mateix, són subjectives i es formen a partir de la manera com les primàries ens afecten als sentits. Aquestes són els colors, les olors...

Per altra banda, les idees de reflexió provenen de l’experiència interna i són el reflex que el coneixement que la ment té dels seus propis actes, per exemple, la idea de pensar.

Idees Complexes

N'hi ha de tres tipus:

• Les relacions, que són el resultat de relacionar o comparar una cosa amb les altres, com per exemple la idea d’anterioritat.
• Els modes, que són abstraccions que combinen conjunts d’idees simples, com per exemple la idea de gratitud.
• Les substàncies, que són compilacions d’idees de sensació que l’enteniment ajunta i acaba designant-les per un sol nom, com per exemple el bidó.

La substància és una idea complexa que imaginem o suposem, és el suport desconegut de conjunts d’idees simples. La substància mai es percep sinó les idees simples que la formen. Per exemple, si pensem en la substància de bidó i l’analitzem, veurem que mai percebem el bidó en si mateix, sinó que percebem les seves qualitats sensibles com l’olor, el seu color, la seva forma... Per això Locke ens diu que podem suposar que les substàncies existeixen, però que no ho podem saber realment.

El Jo: Identitat Personal

La identitat personal no és una substància i no pertany ni a l’ànima ni al cos, sinó a la consciència. Com que no puc pensar en la meva identitat sense les meves experiències, llavors la identitat també depèn de l’experiència i de la memòria de les experiències viscudes.

El coneixement del jo constitueix una evidència. La consciència és evident en si mateixa, perquè quan veiem, sentim, meditem o desitgem coses, sabem que actuem així. És impossible que algú percebi sense percebre que percep.

El Llenguatge

De la mateixa manera que coneixem a través de les idees, i no de les coses a les quals fan referència, les paraules són signes que es refereixen a les idees i no a les coses directament, cosa que significa que el llenguatge és una convenció, i les paraules no són un reflex directe de les coses, no representen l’essència real de les coses, sinó que més aviat les paraules o els conceptes fan referència al que Locke anomena l’essència nominal de les coses. Aquestes representen les idees abstractes que van unides a les paraules, no a la realitat en si mateixa.