Teoria de les Idees de Plató: Coneixement, Anamnesi i Dualisme Ontològic
Coneixement i la Crítica Empirista en Plató
Un coneixement real del món no pot provenir de les dades sensibles, ja que aquestes es troben en constant canvi. Amb això podem afirmar la necessitat d'un coneixement superior.
Amb el diàleg l'època de maduresa, Plató analitza la hipòtesi empirista i la rebutja, ja que el coneixement veritable es dona en l’àmbit de la raó.
Les Idees: Entitats Objectives
Plató denominarà idees als conceptes previs a la realitat. Aquestes no són:
- Conceptes mentals (conceptualisme).
- Noms que designen la realitat (nominalisme).
Són, en canvi, entitats objectives (idealisme), que existeixen per si mateixes i amb les quals coneixem les coses. A més a més, són eternes.
Dualisme Ontològic: Dos Nivells de Realitat
Es distingeixen dues realitats fonamentals:
- Món de les coses: Món de l'aparença, del canvi, de la temporalitat, etc.
- Món de les idees: Món de l'essència, allò que veritablement és.
Les idees participen en el món sensible.
Teoria de l'Anamnesi o Reminiscència
Es planteja el problema de com l'ésser humà pot tenir accés a aquesta realitat ideal.
Evidència en el Diàleg Menó
En el diàleg Menó de Plató, es mostra com Sòcrates fa preguntes sobre geometria, fet que porta a Plató a diverses conclusions:
1ª Conclusió: Innatisme i Anamnesi
Plató lliga la teoria del coneixement amb la teoria divina de l'ànima, explicant així l'innatisme del coneixement. D'aquí sorgeix la teoria de la anamnesi o reminiscència.
2ª Conclusió: Relació entre Idees i Coses
Si coneixem les idees d'una manera pura i a través d'elles coneixem les coses, és perquè hi ha alguna relació entre les idees i les coses.
Plató explica l'existència d'un demiürg, que va modelar les coses segons el model etern de les idees, establint que la relació entre les coses i les idees és la relació entre una còpia i l'original.
3ª Conclusió: La Naturalesa de l'Ànima
No solament les idees són preexistents, sinó també l'ànima, de naturalesa divina.
Des de la influència pitagòrica, l'ànima serà immortal, alliberant-se de la dependència del cos.
Plató sintetitza les dues influències: l'ànima no és només la interioritat moral, és també l'ànima divina i immortal.
El Paper dels Mites
Els mites platònics intenten expressar allò que no es pot explicar racionalment, i serveixen per explicar l'origen i la condició de l'ànima humana.