Teoria de la Propietat de John Locke
Entre els drets naturals, Locke concedeix una especial importància al de propietat, al qual dedica el capítol V del Segon Assaig sobre el Govern Civil. A l'hora de definir 'propietat', Locke trenca amb la tradició anterior. Autors com Groci, o contemporanis, com Pufendorf, defensaven que la propietat tenia el seu origen en el consentiment dels homes. En canvi, Locke defensa que la propietat és un dret anterior a aquest consens, un dret que els homes han de reconèixer.
«V. 26.- Déu que ha donat el món a tots els homes en comú, els ha donat també la raó per a fer-ne ús de la manera més profitosa i convenient per a la vida: tots els fruits que la Terra naturalment produeixi i totes les bèsties que nodreix pertanyen a la humanitat en comú, ja que són producte de la mà espontània de la natura i ningú no té, en principi, cap domini privat, excloent, de la resta de la humanitat, sobre cap d’ells perquè aquest és el seu estat natural».
Explica que l'home arriba a ser propietari a través del seu treball, perquè en ser el treball propietat indiscutible del treballador, ningú pot tenir dret al resultat d'aquesta tasca.
«V. 27.- [el treball] ha establert una distinció entre aquelles coses [les que tenen propietari] i les comunals i els ha afegit quelcom més que allò que la natura, la mare comuna de tot, els havia atorgat».
Locke creu que hi ha dos tipus d'activitat laboral sobre les coses:
- El primer, més simple, té lloc quan l'home se n'apodera d'alguna cosa que separa del conjunt de les coses comunes i la posa a la seva disposició d'una forma passiva per part de l'objecte. Així, per exemple, quan cacem o pesquem el fruit del nostre treball és nostre. Però la propietat no és la simple apropiació de la terra o dels seus fruits. Té límits derivats del bé comú i no es poden acaparar propietats:
«V. 31.- Potser se m’objectarà que, si el fet de collir les glans o qualssevol altres fruits de la Terra ja ens hi dóna un dret, aleshores qualsevol podrà acaparar-ne tants com vulgui; a la qual cosa respondré que no és pas així. La mateixa llei natural, alhora que ens atorga la propietat, ens hi posa uns límits».
- El segon, el més important des del punt de vista històric, té lloc quan el treball produeix una transformació de l'objecte fent-lo diferent de la resta d'objectes similars. Treballant per adquirir la propietat no s'espolia ningú.
«V. 32.- Però com que la base principal de la propietat no són pas els fruits de la Terra ni les bèsties que l’habiten, sinó la terra mateixa atès que conté i empara totes les altres coses, em sembla evident que n’adquireix la propietat de la mateixa manera. Tanta terra com l’home llauri, sembri, adobi i cultivi i de la qual utilitzi el producte, serà de la seva propietat».