Teories Clau del Mercat Laboral: Dona, Educació i Atur
La Dona en el Mercat Laboral: Tres Mecanismes
Exèrcit de Reserva
La participació de la dona en el treball assalariat és precària. Entren al treball assalariat quan la conjuntura demanda major ocupació i en surten quan aquesta cau. Es considera que la situació marginal de les dones permet als empresaris disposar-ne amb facilitat i acomiadar-les sense generar molta resistència. En conclusió, l'activitat assalariada de les dones és poc estable i subsidiària de les conjuntures econòmiques.
Segmentació
És el mecanisme que més es produeix actualment. La presència de les dones al mercat laboral és permanent, i la inferioritat social es tradueix en el fet que les dones treballen en ocupacions diferents a les dels homes. Les dones ocupen treballs de serveis i algunes industrials. També ocupen els llocs més baixos en l'escala laboral, treballant tant en especialitats molt qualificades que requereixen estudis com en d'altres que no.
Substitució
La dona està en una situació de dependència, la qual cosa es tradueix en el fet que accepten salaris inferiors als dels homes, conduint a la substitució del lloc masculí pel femení.
Punts en Comú dels Mecanismes
- Parteixen de la situació d'inferioritat de la dona.
- Es basen en la seva major relació amb l'activitat reproductiva.
Quatre Teories de l'Educació Formal
Teoria del Capital Humà
L'educació augmenta la producció dels individus. Més productivitat implica un salari més alt per al treballador. L'individu decideix l'opció de l'educació.
- Avantatges (AV): Salari major en el futur.
- Inconvenients (IN): Costos directes (matrícula, fotocòpies) i indirectes (costos d'oportunitat: el que es deixa de guanyar per estudiar).
Política Educativa: Educació per a tothom.
Teoria dels Senyals o Credencialisme
L'individu és racional. Es parteix del supòsit anterior, però no estan d'acord que més educació impliqui més productivitat. En aquesta teoria, a part de l'educació, hi ha altres aspectes rellevants (físics, ètnia, etc.).
Política Educativa: Educació mínima amb l'objectiu de triar bé (la gent).
Teoria dels Radicals Americans
Argumenten que les empreses són jeràrquiques i que els estudis legitimen aquesta jerarquia (empresari-peó). No hi ha relació directa entre productivitat i salari.
Política Educativa: Afavorir les classes més febles.
Teoria de l'Enfocament Societal
Enfocament europeu, desenvolupat als països del nord. Es diferencia de la teoria dels radicals en el fet que es fixen en les entitats.
La Ideologia de les Entitats determina diferents sistemes educatius i estructures salarials.
Tipus d'Atur Segons la Causa
Atur Estacional
Té a veure amb les estacions de l'any. Per exemple, els agricultors només treballen uns mesos i la resta estan aturats.Atur Ocasional
El cas típic és el dels treballadors que anaven al port a treballar i només tenien feina quan arribava el vaixell.Atur Friccional
És un problema d'informació. Per reduir aquest tipus, s'ha de crear un servei públic de col·locació. Per exemple: em quedo a l'atur i en cinc dies tinc una altra feina. Es produeix a causa de canvis en l'ocupació i noves entrades al mercat de treball quan hi ha problemes d'informació.Atur Estructural
Encara que existeixin vacants, no es cobreixen, ja que no coincideixen amb les característiques de les persones que estan a l'atur (normalment són qualificacions, però hi ha autors que remarquen sexe, edat, etc.).Visions Teòriques de l'Atur
Visió Neoclàssica de l'Atur
Es basa en l'oferta i la demanda. En el cas de la demanda, el salari va en relació amb la productivitat marginal a curt termini (c/t), resultant en salaris molt alts i, per tant, en una insuficiència de vacants. La solució per als neoclàssics és la reducció de salaris per animar a crear ocupació.
Aquesta visió inclou dos models principals:
- Salaris d'Eficiència: Relació entre els salaris que paguen les empreses i el comportament dels treballadors.
- Insiders i Outsiders: Sostenen que els treballadors amb feina tenen característiques similars als aturats.
Visió Keynesiana de l'Atur
L'atur no té el seu origen en el mercat laboral, sinó en les economies capitalistes. Per solucionar el problema, només es podria actuar a través del sector públic. Les polítiques keynesianes es veuen afectades pel procés d'internacionalització econòmica.