Teories del Llenguatge: Chomsky, Piaget i Vigotski
Chomsky i la Capacitat Innata del Llenguatge
Chomsky sosté que els éssers humans som capaços de comprendre i pronunciar enunciats nous perquè estem dotats d'una capacitat innata per al llenguatge. Aprenem regles que apliquem per formar estructures lingüístiques. Són aquestes regles les que ens permeten produir i entendre un nombre infinit d'enunciats que mai no hem escoltat.
Segons Chomsky, la capacitat de parlar està genèticament determinada i els universals lingüístics estan inscrits en el codi genètic. D'acord amb aquesta teoria, existeix una capacitat innata per adquirir el llenguatge, un esquema innat específicament humà i hereditari capaç de rebre la influència lingüística de l'entorn, influència que s'anomena input lingüístic, a partir del qual deriven les regles gramaticals universals.
Així doncs, els humans disposem d'un coneixement innat del llenguatge i els infants adquireixen les regles del llenguatge com a fruit de la interacció d'aquest component innat i la seva experiència lingüística, però sobre la base d'aquesta predisposició innata.
Piaget i la Funció Simbòlica
Piaget relaciona l'adquisició del llenguatge amb l'aparició de la funció simbòlica, la capacitat humana de representar-se mentalment la realitat. El llenguatge es caracteritza per ser una activitat cognitiva. Com que el llenguatge és un sistema de signes arbitrari, Piaget diu que ha de partir prèviament d'una representació mental: primer s'ha de construir la noció d'objecte, que és el significat, per més endavant adquirir el significant, o sigui, la paraula, que permet l'evocació del significat.
El llenguatge té el seu origen en la intel·ligència sensoriomotora que l'infant aplica als objectes i situacions.
Vigotski i la Interacció Social
Vigotski remarca que l'adquisició del llenguatge es dóna en un espai social i compartit entre els que dominen el llenguatge i els que l'han d'aprendre. El llenguatge es produeix en el marc de la interacció social i és, sobretot, la principal eina de comunicació. L'adult imposa a l'infant el procés de comunicació i representació aprofitant les accions naturals de l'infant. En el context d'intercanvi entre adult i infant és on podem trobar la influència que promou el progrés lingüístic.
L'enfocament de Vigotski consisteix a considerar l'individu com el resultat del procés històric i social on el llenguatge desenvolupa un paper essencial. Per a ell, el coneixement és un procés d'interacció entre el subjecte i el medi.