Teories Ètiques: Materials, Formals i Valors Clau

L’Ètica, com a part de la Filosofia, pretén buscar explicacions racionals que serveixin per argumentar el que es considera moralment bo; d’aquesta manera, es pot aspirar a elaborar una moral universal, vàlida per a totes les cultures.

Ètiques Materials i Ètiques Formals

Ètiques materials: aquelles que afirmen que existeix una fi, i estableixen una sèrie de normes o pautes morals per aconseguir-ho.

“Materials” vol dir que tenen contingut, és a dir, pautes i finalitats. No s’han de confondre amb “materialistes”, que són aquelles ètiques que estableixen com a bé suprem alguna cosa material, com tenir riqueses.

Ètiques formals: guiades per la conducta del deure, no per una finalitat.

Kant: Al segle XVIII, va establir un criteri de conducta que pogués ser universal.

Ètica del diàleg: davant d'un dilema ètic o moral, s'ha d'establir un diàleg i arribar a una decisió.

Principis de les Ètiques Materials

• El bé és el plaer.
• El bé és el més útil per al major nombre de persones.
• El bé és actuar per aconseguir la perfecció de la nostra naturalesa.
• El bé és seguir la llei natural.
• El bé és ser lliure.

Principis de les Ètiques Formals

• El bé és complir el deure.
• El bé és actuar amb autenticitat.
• El bé és el que pensem junts.

Projecte d'Ètica Universal

Ètica de la ciutadania: basada en els drets humans, principis bàsics que garanteixen una "bona" vida per a tothom.

Hominizació i Humanització

L’hominització fa referència als canvis produïts en els homínids en els àmbits biològic i genètic; la humanització, als canvis produïts en els àmbits cultural i social. Aprenem a saber, a saber fer i a saber escollir i actuar.

Socialització

La socialització és el procés pel qual els homes s’integren en una societat: l’home aprèn normes, valors i les representacions del grup en el que viu.

Valors

Els valors tenen les següents característiques:

1. Guien l’acció: estan presents en tota activitat humana.
2. Són creences duradores.
3. Donen sentit a la vida.
4. Són transcendents: no estan en els objectes o els fets, sinó que els afegim des de fora. Són apreciacions mentals, no materials.
5. Individuals i col·lectius: són individuals perquè són sempre interioritzats per un individu; són col·lectius perquè són compartits per una comunitat d’individus.
6. Històrico-socials: s’atribueixen a una època i societat.