Les Teories de l'Evolució: Del Fixisme a la Cultura Humana
Fixisme: La Ciència Antiga
La teoria que va dominar durant tota l'antiguitat va ser la d'Aristòtil. Va classificar els animals en espècies. Les espècies sempre han existit; aquesta idea ve determinada amb la concepció que l'univers és etern. Aristòtil també afirmava que alguns organismes sorgeixen per generació espontània, és a dir, de matèria en descomposició o fang. Aquesta idea va prevaldre fins que Pasteur va establir que tot ésser viu procedeix d'un altre ésser viu.
Creacionisme: De l'Antiguitat a la Modernitat
Amb el triomf del cristianisme, les teories d'Aristòtil es van fer compatibles amb les afirmacions de la Bíblia. Les espècies tenien un origen determinat i situat en el temps: la Creació. El creacionisme parteix de la interpretació del primer llibre de la Bíblia: el Gènesi. Filòsofs cristians com Tomàs d'Aquino van interpretar l'adaptació al medi dels organismes com una prova evident que darrere d'aquest disseny funcional hi havia un disseny intel·ligent.
Teories Evolucionistes: L'Adaptació dels Éssers Vius
Defensada per Lamarck i exposada en la seva obra Filosofia Zoològica. Segons Lamarck, en els éssers vius hi ha una tendència cap al perfeccionament, la necessitat que tenen els organismes d'adaptar-se al medi desenvolupant els òrgans adequats.
Llei de l'Ús i el Desús
Si un animal utilitza freqüentment un òrgan, aquest es fortifica i s'engrandeix, podent fins i tot generar un nou òrgan; si no l'utilitza, pot desaparèixer.
Llei de la Transmissió Hereditària dels Caràcters Adquirits
Tot el que la natura fa perdre o guanyar als individus es conserva a través de les generacions. Aquesta llei no és certa, però en el seu temps no s'havien desenvolupat les lleis de Mendel.
Teoria de la Selecció Natural de Darwin
Desenvolupada per Darwin en la seva obra L'origen de les espècies.
Les Espècies Deriven per Selecció Natural
Per explicar la seva diversitat no calia buscar un creador. Això va provocar una reacció negativa de l'Església.
L'Ésser Humà com a Resultat Evolutiu
Proclamar l'origen animal de l'ésser humà el fa intel·ligible de tota transcendència.
El procés evolutiu s'explica per dues idees:
La Lluita per l'Existència
Influït per Malthus. La velocitat a la qual es multipliquen els animals és major que la velocitat a la qual es produeixen els seus mitjans de subsistència.
La Supervivència del Més Apte
Darwin deia que existeix una variabilitat dins dels individus de cada espècie. Uns tenen unes característiques més aptes per poder adaptar-se al medi, mentre que altres no les tenen. Aquells que les posseeixen tindran més possibilitats de sobreviure; això es coneix com a selecció natural.
Teoria Sintètica de l'Evolució
Explica el procés evolutiu a partir de dos mecanismes:
La Variabilitat Genètica
És l'aparició d'individus amb característiques noves a partir de la recombinació genètica i les mutacions. Es combina el material genètic de cadascun dels progenitors. Les mutacions són petits canvis en l'estructura d'un gen i són hereditàries.
La Selecció Natural
Selecciona aquells individus que puguin tenir una característica nova. El sorgiment d'una nova espècie seria un procés d'acumulació de mutacions avantatjoses determinades per selecció natural.
Realitat Biològica i Cultural de l'Ésser Humà
La capacitat per pensar, indissolublement unida al desenvolupament d'un llenguatge abstracte, ha permès a l'ésser humà adquirir consciència del món i crear una realitat cultural. Els animals estan determinats biològicament, cosa que viuen només satisfent les seves necessitats vitals a cada moment. L'ésser humà està determinat culturalment; la seva vida cobra sentit i està determinada per una realitat cultural que ell ha creat.
L'Especificitat Cultural de l'Ésser Humà
Hi ha algunes espècies animals que poden adquirir i transmetre cultures mitjançant la imitació o per la interacció. El que caracteritza i diferencia la cultura humana és el seu caràcter simbòlic. Està constituïda i transmesa a través d'un llenguatge articulat i abstracte.