Teories de l'Evolució: Feixisme, Creacionisme, Darwinisme i Neodarwinisme

Teories de l'Evolució

Feixisme

Les espècies són immutables, és a dir, es mantenen inalterables al llarg del temps. Les espècies actuals són descendents sense variació de les primeres en què van aparèixer, és a dir, que no evolucionen. Els fòssils pertanyen a espècies extingides a causa de catàstrofes naturals.

Creacionisme

L'edat de la Terra es remuntava fa 6000 anys. Segons el Gènesi, les espècies havien estat creades per Déu i des de llavors han sigut immutables.

Evolucionisme

Els éssers vius han anat evolucionant al llarg de la història. La flora i la fauna d'èpoques passades estaven menys evolucionades que les actuals.

Evolució Lamarckiana o Transformisme

Les condicions del medi ambient en el qual es desenvolupa un ésser viu varien al llarg del temps. Els canvis ambientals creen noves necessitats que exigeixen als individus la modificació dels seus hàbits o conductes. Aquests nous hàbits i aquestes modificacions anirien acompanyats d'un major o menor ús i això portaria a que o es desenvolupessin o s'atrofiessin, així els individus anirien fent modificacions físiques gradualment. Aquestes modificacions serien transmeses a la descendència.

Evolució Darwinista

La variabilitat de la descendència: la majoria de les petites diferències entre els individus d'una mateixa espècie són heretables.

La lluita per a la supervivència: els organismes han de procrear el major nombre de fills possible, però els recursos del medi són limitats i així comença la lluita per a la supervivència entre ells.

La selecció natural: en la lluita per a la supervivència, alguns individus tindran més èxit que els altres. Només sobreviuran i es reproduiran els que tinguin les variacions més favorables.

El Neodarwinisme o Teoria Sintètica de l'Evolució

Canvis de la teoria de Darwin a l'actual:

• Es va rebutjar el principi de Lamarck de l'herència dels caràcters adquirits que Darwin no havia abandonat per complet.
• Va quedar definitivament descartada la idea de l'herència com a fenomen de mescla.
• Es va proposar una nova teoria: la sintètica de l'evolució, que va agermanar la teoria de la selecció natural amb els nous descobriments procedents de la genètica, la paleontologia i l'ecologia.

Teoria Sintètica de l'Evolució

• La unitat evolutiva no és l'individu, sinó la població.
• Els individus de qualsevol població són portadors d'al·lels diferents que s'han originat per mutació.
• Certs fenotips confereixen a l'individu que els posseeixen més possibilitats de deixar descendència.

La Selecció Natural

Es considera "el motor de l'evolució", ja que és el factor principal responsable de l'evolució de les espècies.

La selecció natural pot actuar si en les poblacions hi ha caràcters nous i que siguin heretables. Això pot sorgir de dues maneres:

• Per mutació o canvi d'un gen, d'un fragment d'un cromosoma o del nombre de cromosomes.
• Per combinacions noves de gens aparegudes en encreuar-se individus amb genotips diferents o a causa de l'encreuament cromosòmic.

Patrons Evolutius

• Variacional: és el resultat de l'acumulació gradual i progressiva de petits canvis al llarg de moltes generacions.
• Saltacional: es produeix per un gran canvi sobtat, que origina una espècie nova en poques generacions.
• Especiacional: Alterna períodes d'estabilitat amb períodes de canvi, però aquests darrers no són tan sobtats com a l'evolució saltacional.

Proves de l'Evolució

• Proves paleontològiques: són les que proporciona l'estudi dels fòssils.
• Proves biogeogràfiques: són les que proporciona l'estudi de la distribució geogràfica de les espècies (Emú d'Austràlia i un estruç africà).
• Proves embrionàries: són les que proporciona l'estudi i la comparació dels embrions de diferents espècies.
• Proves bioquímiques: demostren que tots els éssers vius estan formats per les mateixes molècules orgàniques fonamentals: glúcids, lípids, proteïnes i àcids nucleics i per tant tenen un origen en comú.
• Proves anatòmiques: són les que proporciona l'estudi de l'anatomia.

Òrgans Homòlegs

Són aquells que tenen un origen en comú i estructura facin o no la mateixa funció.

Òrgans Anàlegs

Són aquells que tenen un origen i una estructura diferents però que realitzen funcions semblants.

Òrgans Vestigials

Són aquells òrgans atrofiats, que no fan cap funció, com els òrgans dels avantpassats antics.

L'Especiació

Es pot produir per les següents etapes:

• Aïllament de les poblacions: com una barrera que els impedeixi reproduir-se.
• Diferenciació gradual: en cada població separada s'efectuaran uns canvis anomenats mutacions en què al llarg del temps s'aniran acumulant.
• Dues espècies diferents: finalment les poblacions seran tant diferents que ja no es podran reproduir i seran dues espècies diferents.

Biodiversitat

• Biodiversitat genètica: és la variabilitat que existeix en la informació genètica entre els individus de la mateixa espècie.
• Diversitat d'espècies: és la varietat d'espècies existents en les diferents parts del planeta.
• Biodiversitat ecològica: és la variabilitat de boscos, praderies, deserts... altres comunitats biològiques que interactuen entre elles i amb els ambients no vius.

Com S'Han Format les Espècies Existents?

Durant 2 processos:

• Especiació: és el procés pel qual s'originen dues espècies a partir d'una originària com a resultat de la selecció natural que actua sobre la variabilitat.
• Extinció: és el procés en el qual una espècie deixa d'existir perquè no pot adaptar-se i reproduir-se en les noves condicions ambientals.