Teories de la Identitat i Funcionalisme en la Ment
Teories de la identitat i el funcionalisme
La hipòtesi de la identitat
Les teories de la identitat afirmen que els estats mentals són estats físics del sistema nerviós central i que, en definitiva, la ment i el cervell són una i la mateixa cosa. Els éssers vius poden ser considerats com a mecanismes físico-químics (el comportament és conseqüència de mecanismes...).
La teoria de la identitat és, doncs, una tesi filosòfica i també un programa d'investigació científica. Es podria dir que els estats mentals no són res més que certes configuracions del sistema nerviós central, o certs tipus de processos neurològics que es produeixen en el cervell humà.
El problema de la identitat
Tanmateix, sorgeix un problema: els descobriments en neurologia indiquen que és empíricament fals que la mateixa classe de succés mental estigui correlacionada sempre amb la mateixa classe de succés cerebral. Del fet que dues persones mantinguin la mateixa creença o estiguin pensant el mateix, no es dedueix que els seus cervells estiguin en el mateix tipus d'estat físic.
El funcionalisme de Hilary Putnam
El funcionalisme pretén resoldre les dificultats de les tesis conductistes i materialistes; va ser desenvolupat per H. Putnam. El funcionalisme afirma, doncs, que qualsevol estat que desenvolupi un paper intermediari similar és un estat mental.
Les pors, les creences i les intencions, per exemple, són estats mentals perquè tenen un paper causal mediador en l'economia general de l'organisme humà. És a dir, allò que defineix aquests estats i el que els fa ser estats mentals és la funció de terme mig —a la vegada efecte i causa— que els correspon en les connexions que s'estableixen entre els inputs i els outputs, entre l'entrada d'estímuls i la sortida en forma de comportament i acció.
Alan Turing i la metàfora de l'ordinador
A. Turing va percebre la semblança estructural entre les operacions de la ment, les sèries d'instruccions que caracteritzen un càlcul lògic i la computació matemàtica. Aquestes similituds el van portar a la caracterització lògica i matemàtica d'un ordinador abstracte que aviat va ser anomenat per tothom «màquina de Turing».
Un ordinador és, bàsicament, un processador d'informació, i molts filòsofs pensen que això és el que és un ésser humà. En l'ordinador, el software —el programa— funciona com la ment humana. Reacciona a les entrades externes, que li arriben a través del teclat i del mouse, mitjançant el seu hardware —la seva maquinària.