Teories sobre la ment i el cos: dualisme, monisme i corrents

Teories sobre la ment i el cos

Dualisme

Dualisme: Les coses s’expliquen per l’existència de dos principis, irreductibles l’un a l’altre, concretament el cos i l’ànima o la ment.

Monisme

Monisme: Reducció de les coses a un sol principi, generalment material: el cos.

Dualisme clàssic (Descartes)

Dualisme clàssic (Descartes): L'ànima està dotada de llibertat, mentre que el cos és de naturalesa mecànica. La ment és de naturalesa espiritual. La ment existeix. No interactuen a la manera, sinó que estan en una estreta unió. L’ànima rep informació dels sentits, raona, pren decisions i les transmet al cervell, que és l'encarregat de transmetre-les al cos. L'ànima interactua amb el cos a través de la glàndula pineal.

Conductisme (Watson)

Conductisme (Watson): Una psicologia científica només pot basar-se en el que és observable. Així que creuen que la ment no és res o no es pot afirmar que sigui res. El mental és com una caixa negra, l'accés a la qual ens és negat. Només podem saber què hi entra (estímuls) i què en surt (respostes). Mai no podem provar la seva realitat. Tenim l'accés denegat. No hi ha solució perquè no hi ha cap problema.

Fisicalisme (Armstrong)

Fisicalisme (Armstrong): Tot procés mental s'ha de poder explicar en termes de funcions del sistema nerviós. Hi ha una completa identitat entre el físic i el mental: els estats mentals són idèntics als estats del cervell. Admeten l'existència de fenòmens mentals així com de l'activitat que els fa perceptible, però tots els fenòmens mentals tenen una referència darrere, la realitat material del cervell. No hi ha problema.

Funcionalisme (Putnam)

Funcionalisme (Putnam): Existeix identitat entre la ment i els estats funcionals del cervell. La ment és el conjunt de funcions exercides pel sistema nerviós. Evidentment és real, però no en el mateix sentit que ho són les realitats materials. No hi ha pròpiament interacció.

Teoria del doble aspecte (Nagel)

Teoria del doble aspecte (Nagel): Teoria propera al dualisme, però no distingeix cos i ànima. Els fenòmens físics i els psíquics són dos aspectes d’un substrat subjacent. La ment és real però no com ho serien els fenòmens físics. Difícilment es podrà comprendre què és la ment i, per tant, explicar la interacció.

Materialisme eliminador (Rorty i altres)

Materialisme eliminador (Rorty+): El que cal fer és no parlar mai de fenòmens mentals. Cal començar a utilitzar conceptes físics. No existeixen els fenòmens mentals. No hi ha pròpiament interacció.