Teories sociològiques clàssiques i desigualtats

Teories sociològiques clàssiques

Teoria clàssica del conflicte: Marx sobre la societat

Principis que estructuren les societats humanes, els conflictes socials i el canvi. El materialisme històric com a eina analítica. Centralitat com a subjecte històric. La producció ha donat forma a la societat. La classe social depèn de la propietat dels mitjans de producció. El capitalisme: classes en conflicte continu, burgesia i proletariat. Apropiació de la plusvàlua (força treball = salari) i concentració del capital industrial.

Teoria clàssica del conflicte: Weber, l'acció social i la perspectiva multidimensional

Multidimensionalitat de l'estratificació social: classe social (propietat o no dels mitjans de producció i el mercat), estatus (estils de vida) i partit polític (organització personal al servei de la dominació d'altres grups). Les societats difereixen en el que els seus membres pensen sobre el món. Les idees, creences i valors posseeixen poder de transformació. Els tipus ideals són trets essencials de certs fenòmens socials: èmfasi en les relacions de dominació i poder, modernitat (expansió de la burocràcia), les societats industrials donen suport a la racionalitat, racionalitat (els individus realitzen deliberats càlculs dels mitjans més eficients).

Teoria clàssica de l'ordre: Durkheim i el funcionalisme

La societat és un tot comprensible, ordenat i estable, és un organisme complex que posseeix una estructura i no és simplement la suma de les parts. La funció és l'equilibri social; la raó de l'existència de qualsevol costum o institució és la contribució que fa a l'equilibri social. Els fets socials són maneres d'actuar, pensar i de sentir exteriors a l'individu:

• Exterioritat (els fets socials existeixen abans de néixer l'individu)
• Coerció (individu educat conforme les normes de la societat)
• Col·lectivitat (cultura de la societat)

Les societats es mantenen unides gràcies a la moral (manté l'ordre i la integració social), l'explotació (desigualtats estructurades o conflictes de classes) i les institucions (religió, família, educació...).

Ètnia i gènere

Raça

Es refereix a les classificacions dels éssers humans en poblacions grans i relativament diferents basats en característiques fenotípiques hereditàries o ascendència geogràfica, sinó també sovint influenciats per trets tals com la cultura, l'ètnia i la situació socioeconòmica. El terme "raça humana" és políticament incorrecte.

Racisme

Tots els humans partim de la mateixa espècie biològica, així que no es pot parlar de les races biològiques perquè no existeixen entre l'espècie humana. Segons la genètica, una raça és un conjunt d'éssers que comparteixen uns certs trets genètics. Classificar les persones per categories racials és un procés de racialització (d'estratificació i exclusió social). Si afirmem que existeix una jerarquia entre les "races" (superiors i inferiors) serà racisme.

Diferències entre raça i ètnia

La raça i l'ètnia no són una mateixa cosa, ja que si la raça fa referència a factors biològics difícils de determinar als grups per identificar-los, l'ètnia fa referència als factors culturals. Malgrat les grans diferències, ètnia i raça s'utilitzen sovint com a factors d'estratificació social i generem dinàmiques socials.

Ètnia

És un grup de persones que s'identifiquen entre elles a partir d'uns lligams que els distingeixen d'altres grups. Aquests lligams poden basar-se en trets culturals, lingüístics, racials i religiosos, que conjuntament constitueixen una cultura.