Terratrèmols: Tipus, Mesura, Danys i Prevenció
Terratrèmols: Definició i Tipus d'Ones
Un terratrèmol és un alliberament sobtat d'energia elàstica que es produeix a l'interior de la Terra i que pot ocasionar danys considerables. L'escorça terrestre està formada per set grans plaques i altres de més petites. El trencament o discontinuïtat del material (roca) que es produeix es coneix amb el nom de falla. El punt on es produeix l'alliberament d'energia és l’hipocentre, i la seva projecció sobre la superfície terrestre és l'epicentre.
Registre Sísmic
Hi ha tres tipus d'ones:
- Les primeres, anomenades ones P, es transmeten per compressions i dilatacions de la roca.
- Les ones S o de cisalla, les partícules es mouen en direcció perpendicular a la propagació de l'ona.
- Un tercer tipus d'ones, anomenades superficials (Love i Rayleigh), són les que provoquen els efectes catastròfics.
Magnitud i Intensitat Sísmica
La magnitud és una mesura de l'energia que s'ha alliberat i el seu valor és, en teoria almenys, independent del procediment emprat per a mesurar-la i del punt on es prengui la lectura. L'escala de magnitud o de Richter és logarítmica i no té límit superior, encara que no es coneixen terratrèmols de magnitud major que 9.5.
La intensitat és una mesura dels efectes que produeix el terratrèmol sobre les persones, objectes, construccions i el terreny. La intensitat és diferent en cada lloc. Així, un terratrèmol tindrà una magnitud única (en qualsevol sismògraf on s'hagi registrat, la magnitud serà la mateixa) i diferents intensitats depenent de la distància de cada localitat a l'epicentre. Aquesta mesura permet elaborar els mapes d'isosistes (línies d'igual intensitat). Hi ha diverses escales d'intensitat, establertes de manera empírica i que estan en ús en l'actualitat, com ara la Mercalli Modificada (MM) i la MSK, ambdues amb 12 graus.
Danys Provocats per un Terratrèmol
La principal causa dels danys directes ocasionats pels terratrèmols prové de la sacsejada que aquests produeixen. Aquesta sacsejada provoca la caiguda d'objectes i el col·lapse dels edificis. El col·lapse dels edificis pot provocar que els seus habitants quedin atrapats sota les runes i, en el pitjor dels casos, morin per aixafament.
Altres danys estan provocats pels fenòmens associats als terratrèmols o induïts per ells, com:
- Liqüefacció: procés de pèrdua de resistència de certs tipus de sòls (com sorres, llims, sòls argilencs, etc.) que estan saturats en aigua. Aquests sòls, quan són sotmesos a la sacsejada d'un terratrèmol, flueixen com un líquid. La pèrdua de resistència del sòl fa que les estructures siguin incapaces de mantenir-se estables i siguin arrossegades sobre les masses de sòl “líquid”. A causa de la liqüefacció del sòl, els edificis poden bolcar-se i enfonsar-se.
- Esllavissades de terra i formació de colades de fang: en condicions normals, els terrenys són estables, però en ser sotmesos a l'acció de la càrrega sísmica perden la seva estabilitat, produint-se un arrossegament del sòl que pot ser lent i progressiu o ràpid.
- Assentaments diferencials de sòl, fonamentalment en terrenys disgregats i amb gran quantitat d'aigua.
- Tsunamis.
- Allaus de neu i de pedra.
- Inundacions, per trencament de preses, conduccions d'aigua, etc.
- Foc: un altre fenomen que sol acompanyar els terratrèmols és el foc, com a conseqüència del trencament de conduccions de gas, etc. La falta de subministrament d'aigua pot, a més, impedir que es pugui apagar l'incendi.
- Danys en les vies de comunicació (carreteres i vies de tren).
- Contaminació de l'aire i de l'aigua per gasos tòxics i incendis.
Predicció de Terratrèmols
Es consideren precursors d'un possible sisme:
- Detecció de falles actives.
- Periodicitat: els grans terratrèmols tenen un període de retorn més o menys constant.
- Disminució de la velocitat de les ones P respecte a les ones S.
- Petits sismes locals causats per la tensió (microsismes).
- Dilatacions o deformacions del terreny de pocs centímetres.
- Alteracions en la conductivitat elèctrica del subsòl o la gravimetria.
- Augment de la concentració de radó en les aigües subterrànies i emissió en forma de gas.
- Canvis en el nivell freàtic i de llacs.
- Alteracions en el comportament dels animals.
Prevenció de Terratrèmols
Mesures No Estructurals
Ordenació del Territori
- Elaboració de mapes de risc sísmic.
- Donar al sòl l'ús més adequat.
- Evitar les densitats elevades de població.
Protecció Civil
- Informació a la població.
- Plans d'evacuació i de protecció.
- Realització de simulacres.
- Senyalització on dirigir-se en cas de terratrèmol (parcs públics o espais oberts).
Educació de la Població
Cal saber com s'ha d'actuar quan es produeix un terratrèmol fort.
Mesures Estructurals
Normes Sismoresistents
A l'Estat espanyol, la Norma de Construcció Sismoresistent regula la construcció d'estructures sismoresistents. Es publica en dues parts, General i edificació (NCSE) i Ponts (NCSP), llei que han de complir obligatòriament els arquitectes, i que té particularitats segons la localització dels municipis i el seu risc sísmic.
- Substrat rocós (dur): distància de separació entre edificis.
- Substrat tou: edificis baixos i rígids (la mateixa que el subsòl).
- Substrat rocós/tou: vies de conducció visibles i externes (aigua, gas, llum).
Domesticar Falles
Lubricar els plànols de falla o provocar petites detonacions que originen microsismes i alliberen l'energia que va acumulant-se.