Tipus de canvis semàntics i semàntica: metàfora, metonímia i més
Tipus de canvis semàntics
Associació que es produeix entre el valor primitiu i el nou d'una paraula; pot ser de semblança o de contigüitat:
Metàfora
A semblança dels significats provoca la transferència del significant. Per exemple: [ull] = de l'agulla / de les patates / pany
Metonímia
A contigüitat de significats porta a la transferència de significants.
- Aplicar el significant del continent al contingut: ‘‘Prendre una copa’’. Significant [copa], continent [copa], contingut [vi].
- Aplicar el significant d'una part a un tot: ‘‘Pit-roig’’. Significant d'una part [color del pit], tot [ocell].
- Denominar l'invent amb el nom de l'inventor: ‘‘Regla de Ruffini’’. Regla matemàtica / cognom de l'inventor.
Etimologia
A semblança dels significants provoca el canvi dels significats (encreuament entre dues paraules fonèticament properes): [rossinyol / ruiseñor].
Elipsi
A contigüitat dels significants provoca que un assumeixi el valor dels dos. Per exemple: ‘‘telèfon mòbil’’ (mòbil), ‘‘ordinador portàtil’’ (ordinador), ‘‘parc zoològic’’ (zoològic).
Semàntica
Les llengües són sistemes de signes la finalitat dels quals és la transmissió internacional d'informació.
El missatge (informació que, mitjançant la comunicació, transmet l'emissor al receptor a través d'un codi determinat) constitueix un conjunt de signes lingüístics.
Els signes lingüístics són entitats en les quals s'associa un significant (imatge acústica del que pronunciem) i un significat (contingut que pretenem comunicar).
Els referents d'aquestes associacions són objectes, idees, accions…
Entre aquests elements s'efectuen una sèrie de relacions que són estudiades per la semàntica, que alhora poden ser: filosòfiques (procés de significació) i lingüístiques (funcionament i característiques del significat).
Semàntica lingüística
- Semàntica lèxica: estudia el significat dels lexemes i les relacions establertes entre ells per formar els camps lèxics.
- Semàntica gramatical: estudia el significat dels morfemes gramaticals, de les categories gramaticals, etc.
Components del significat d'un signe lingüístic
Denotació: és el resultat de la relació entre la paraula i el concepte mental al qual s'associa (significat dels diccionaris).
Connotació: és el resultat d'afegir al significat altres significats addicionals derivats de l'ús. És el que coneixem com a ús figurat d'un terme. Poden ser:
- Socials (compartits per tots els parlants)
- Individuals (relacionats amb les vivències de cada parlant)