Tipus de Signes Lingüístics i la seva Importància

Icona: manté una relació de semblança amb la realitat. Ex.:
arbre, fotografia, quadre.
Símbol: no tenen cap semblança amb la realitat. Ex.: nombres, lletres.
Indicis: relació causa-efecte. Ex.: el cel ennuvolat, diem que plourà.

Funció referencial (orientació del procés lingüístic cap als objectes).
Funció emotiva (centra el missatge en el parlant i comunica l'actitud).
Funció conativa (centra l'enunciat en l'oient).
Funció fàtica (assegura la comunicació entre els interlocutors).
Funció metalingüística (el llenguatge mateix esdevé el tema).
Funció poètica (qualitat artística del missatge que transmet, poesia).

Coherència: fa referència a la connexió de les idees d'un text.
Cohesió: fa referència a la manera com s'estableixen els lligams entre els diversos elements del discurs, o microestructura.
Correcció: és una propietat que ha de presentar un text. Consisteix en l'ús correcte de les normes que regulen la llengua.
Adequació: la referència a situacions o elements als quals s'al·ludeix sense anomenar-los perquè sabem que l'emissor ho entendrà sense necessitat de dir-ho.

Catàfores: referent després de l'element que hi fa referència.
Anàfora: quan l'antecedent forma part del mateix text.

Di si el text és argumentatiu o expositiu i explica la seva estructura:
Argumentatiu: text en què intenta convèncer-nos (opinió).
Tema: conducta amorosa dels éssers.
Tesi: l'actitud amorosa de l'ésser està condicionada per un conflicte permanent entre el que es té i el que es desitja/arguments.
Expositiu: exposa fets, una teoria, explica qualsevol cosa de manera clara. (2 modalitats: divulgadora i especialitzada). Ha de presentar una estructura ben ordenada.

Posar una notícia i explica l'estructura:
és un text narratiu ja que narra algun fet imaginari o real, viscut o intuït.
Narrador 3a persona: narrador omniscient/narrador 1a persona: personatge implicat. Estil lliure indirecte.