Tipus de significat i estructura de fullets informatius

Monosèmia

Paraules amb un sol significat. Suposa una relació unívoca entre significant i significat, no és molt habitual en el llenguatge natural.

Polisèmia

Paraules amb dos o més significats interrelacionats, les relacions no són arbitràries, els diferents significats s’anomenen accepcions.

Causes de la polisèmia:

• Canvi d’aplicació; els diferents contextos en què s’usa una paraula al llarg del temps.
• Especialització; en un àmbit determinat, com la informàtica.
• Influència d’altres llengües; un significat ja existent es contamina d’un altre significat estranger.

Homonímia

Paraules que presenten identitat formal, però tenen significats i origens etimològics diferents (evolució diacrònica). Dos tipus: homògrafs; s’escriuen igual. Homòfons; sonen igual (cent/sent).

Característiques fullet informatiu

Informació clara, directa i atractiva (imatges), dades principals en forma de resum o esquema, les dades són objectives i fiables, s’escriu en tercera persona o en forma impersonal (perquè és obra d’un col·lectiu), llenguatge estàndard (llenguatge senzill i directe).

Estructura:

En forma de díptic o tríptic. Tres parts: portada; títol o eslògan de campanya. Pàgines centrals; informació en textos breus. Contraportada; nom de l’entitat i adreces.

El fullet turístic

Text fonamentalment descriptiu, finalitat persuasiva.

Les proposicions substantives

Dins d’una oració composta, fan de SN (S, CD, CI, atribut, CRV, CN, CAdj). Quatre tipus: completives; introduïdes per conjunció que, ex: Josep vol que isquem demà. Interrogatives indirectes; totals: introduïdes per si, ex: em pregunte si eixirem demà; parcials: introduïdes per pronoms interrogatius, ex: em pregunte on anirem demà. D’infinitiu; oració inserida amb verb en infinitiu, ex: vull eixir demà. De relatiu; introduïdes per un pronom relatiu, ex: demà eixirà qui voldrà.

Les proposicions adjectives

Fan funcions pròpies d’un SAdj, actuen com CN. S’anomenen també proposicions relatives o de relatiu. Dos tipus: explicatives; van entre comes i destaquen una qualitat sense restringir-lo, ex: els companys, que havien aprovat, eixiren de festa. Especificatives; s’escriuen sense comes i indiquen una qualitat que restringeix la realitat designada per l’antecedent, ex: els companys que havien aprovat eixiren de festa.