Tipus de Sil·logismes i Regles de Proposicions Lògiques

Tipus de Sil·logismes i Proposicions Lògiques

Regles Bàsiques de les Proposicions

• Regla de les Contràries: Posposar una partícula negativa.
• Regla de les Contradictòries: Anteposar la partícula negativa.
• Regles Subalternes: Per fer una equivalència entre una proposició i la seva subalterna, hem d'anteposar i posposar una partícula negativa. És a dir, "posar dos NO".

Sil·logisme Hipotètic

Parteix d'un judici hipotètic (per exemple, "si plou, els carrers es mullen") que inclou una condició (la primera part) i allò condicionat (la segona part), coneguts com a "antecedent" i "conseqüent".

Exemple de Sil·logisme Hipotètic:

• Si plou, els carrers es mullen.
• Plou.
• Així doncs, els carrers es mullen.

Sil·logisme Disjuntiu

Planteja alternatives. Funcionen en disjuncions completes.

Exemple de Sil·logisme Disjuntiu:

• Els triangles poden ser equilàters, isòsceles o escalens.
• Aquest triangle és equilàter.
• Per tant, no és ni isòsceles ni escalè.

Dilema

És un sil·logisme que parteix d'una premissa disjuntiva, però de totes les alternatives s'extreu la mateixa conclusió.

Exemple de Dilema:

• Saps que saps o saps que no saps.
• Si saps que saps...
• Doncs saps alguna cosa.

Entímena

Sil·logisme irregular, però amb molt poca irregularitat. Consisteix en una sola premissa i una conclusió; la segona premissa no es posa perquè és tan evident que no cal, ens l'estalviem (exemple de segona premissa implícita: "tots els reis són homes").

Exemple d'Entímena:

• Els homes són mortals.
• Així doncs, tots els reis són mortals.

Epiquerema

Sil·logisme en el qual, en una de les premisses (ja sigui al subjecte o al predicat), s'afegeix una explicació. Aquestes explicacions no alteren el sil·logisme principal.

Exemple d'Epiquerema:

• El vi, (en gran quantitat,) emborratxa, (perquè conté alcohol).
• En Pere beu vi en gran quantitat (perquè està trist).
• En Pere s'emborratxa.

Polisil·logisme

És una cadena de sil·logismes, on la conclusió del primer sil·logisme es converteix en la primera premissa del segon, i així successivament.

Exemple de Polisil·logisme:

• Tots els castellans són espanyols.
• Tots els espanyols són europeus.
• Per tant, tots els castellans són europeus.

Sorites

És un polisil·logisme en el qual s'han eliminat les conclusions intermèdies. Es pot allargar tant com es vulgui. Per a la conclusió, es pren el subjecte de la primera premissa i el predicat de l'última.

Exemple de Sorites:

• Els madrilenys són castellans.
• Els castellans són espanyols.
• Els espanyols són europeus.
• Els europeus són occidentals.
• Per tant, els madrilenys són occidentals.

Tipus d'Oposició de Proposicions

Aquestes regles defineixen les relacions de veritat entre diferents tipus de proposicions categòriques (A: Universal Afirmativa, E: Universal Negativa, I: Particular Afirmativa, O: Particular Negativa).

• Contràries: No poden ser les dues veritables al mateix temps, però sí que poden ser falses totes dues (Falsa, Falsa; Veritable, Falsa). (A-E) (E-A)
• Subcontràries: Poden ser les dues veritables, però no poden ser les dues falses. (E-I) (I-E)
• Contradictòries: Si una és veritable, l'altra és falsa. (A-O) (O-A) (E-I) (I-E)
• Subalternes: Admet totes les possibilitats. (A-I) (I-A) (E-O) (O-E)