Tipus de Víctimes i Victimització Secundària: Guia Completa
Tipus de Víctimes: Classificació i Característiques
Víctimes No Participants
Són aquelles que es troben per atzar en el camí del criminal, sense cap vinculació prèvia amb l'agressor. Poden ser:
- Ideals, fungibles, consumibles o substituïbles: Aquelles que no tenen una relació personal amb l'agressor.
- Accidentals: Es troben per atzar en el camí del criminal (ex: víctima d'un robatori a un banc).
- Indiscriminades: No tenen cap vinculació amb l'agressor (ex: víctimes d'un atemptat terrorista).
Víctimes Participants (o Insubstituïbles)
Intervenen voluntàriament en la gènesi del delicte. Es classifiquen en:
- Per imprudència: Faciliten el fet criminal (ex: deixar-se les claus posades a la moto).
- Per provocació: Generen el delicte com a represàlia o venjança de fets anteriors de la víctima (ex: empresari que tanca l'empresa i desapareix amb els diners).
- Alternatives: L'atzar determina la posició de víctima i de victimari (ex: duels a mort).
- Voluntàries: La víctima provoca el fet contra si mateixa (ex: eutanàsia).
Víctimes Familiars
Són víctimes que pertanyen a la mateixa família que l'agressor (ex: dones, ancians, criatures). Aquesta categoria té una alta xifra negra delictiva, ja que molts casos no es denuncien.
Víctimes Col·lectives
La víctima és una persona jurídica, una corporació o un grup social (ex: delictes contra Hisenda o contra grans magatzems).
Víctimes Especialment Vulnerables
Són aquelles que es troben en una situació de major risc a causa de determinades circumstàncies:
- Factors personals: Edat, gènere, ètnia, estat físic.
- Factors socials: Posició econòmica, professió.
Víctimes Simbòliques
L'atac no es dirigeix a la persona, sinó a allò que ella representa (ex: partit polític, grup religiós, ideologia, etc.).
Falses Víctimes
Són aquelles que denuncien delictes que no s'han produït. Poden ser de dos tipus:
- Simuladores: La víctima és conscient que la denúncia és falsa i ho fa per ànim de lucre, venjança, cridar l'atenció o provocar un error.
- Imaginàries: La víctima es pensa que sí que s'ha produït el delicte, tot i que no és així (ex: casos de senilitat o deliris).
Victimització Secundària: Impacte i Mesures de Protecció
Concepte de Victimització Secundària
És la conseqüència de la victimització primària que deriva de la relació entre la víctima i el sistema de justícia criminal. El propi sistema pot generar aquesta victimització addicional.
Inconvenients per a la Víctima en el Sistema Judicial
La víctima pot enfrontar-se a diverses dificultats durant el procés:
- En la fase policial: Falta d'atenció, hores d'espera, interrogatoris hostils, falta d'informació.
- En la fase judicial: A més dels problemes anteriors, pot patir problemes econòmics, laborals i familiars.
Per mitigar-ho, es poden adoptar mesures com:
- Preservar la identitat de la víctima.
- Que comparegui sense ser vista.
- Mentre sigui jutjada, estarà en un lloc reservat.
- Trasllat en vehicles policials.
- Evitar que es prenguin imatges i dibuixos.
- Protegir amb custòdia policial.
- Proporcionar nova identitat.
Reticència de la Víctima a Denunciar
Els delictes percebuts són pocs en relació amb el total. El 90% de les denúncies són posades per les víctimes, però en la majoria d'aquests casos no es dictaran sentències condemnatòries, i si fos així, el culpable podria ser declarat insolvent.
Factors que Afavoreixen les Denúncies
Diversos elements poden motivar la víctima a denunciar:
- Rescabalament dels perjudicis soferts.
- Possibilitat d'emparar-se en un programa d'atenció a víctimes.
- Evitar una futura victimització.
- El desig que es faci justícia.
Factors que Desafavoreixen les Denúncies
Hi ha obstacles significatius que poden dissuadir la víctima de denunciar:
- Impotència personal.
- Reacció de por i ansietat.
- Por a la victimització secundària.
- Por a represàlies per part del victimari.
- Síndrome de les mans brutes (sentir-se culpable o implicat).
- Relació personal entre víctima i victimari.
- Pertinença de la víctima a col·lectius marginats.
Recomanació del Consell d'Europa
Es fa referència a la Recomanació de 28 de juny de 1985 del Comitè de Ministres del Consell d'Europa als estats membres sobre la posició de la víctima en el marc del dret penal.