Tiziano: Vida, Obra i Anàlisi de Dànae - Art Renaixentista
Tiziano: Un Mestre del Renaixement Venecià
Tiziano va néixer a Pieve di Cadore al Vèneto, i no se sap amb certesa la seva data de naixement ni la de la seva mort.
Tiziano va rebre la seva primera formació al taller de Giovanni Bellini, del qual va sortir als divuit anys per integrar-se a l’escola de Giorgione. La concepció poètica de la pintura d’aquest deixà marcat a Tiziano, com resulta evident en les seves obres de joventut. Amb anterioritat havia col·laborat amb Giorgione en la realització dels frescs de la façana del “Fondaco dei Tedeschi” i havia realitzat a Pàdua els Miracles de Sant Antoni per la Scuola del Santo. Tiziano va ser deixeble de Giorgione, però mentre que Giorgione es va limitar a treballar en l’àmbit del Vèneto, la fama de Tiziano es va estendre per tota Europa. Es diu que fins i tot l’emperador Carles V s’havia ajupit per collir-li el pinzell.
El seu estil és menys contemplatiu que el de Giorgione; és més apassionat, l’interessa l’impacte; utilitza aquest impacte visual i les emocions per provocar reaccions morals. En Giorgione tots els elements es van fonent, mentre que Tiziano prefereix el contrast. Aquest segueix la tècnica de Giorgione, però en comptes de pintar de manera lenta, ho fa de manera més ràpida per aconseguir l’efecte que busca; li agraden els grans formats, que permeten amples extensions de color.
D’altra banda, ambdós es diferencien clarament de la pintura romana que donava preeminència al dibuix. L’obra de Tiziano afectà de manera decisiva a l’evolució de la pintura europea, va proporcionar una alternativa igualment poderosa i atractiva que la tradició florentina. Aquesta alternativa seria presa per Petrus Paulus Rubens, Diego Velázquez, Rembrandt, Eugène Delacroix i els impressionistes.
Temàtica i Estil de Tiziano
En les obres de Tiziano hi trobem molts temes mitològics, juntament amb el tracte de la figura nua femenina. Generalment es tracta d’una dona rossa i blanca, tot i que, cap al final de la seva obra va introduir dones morenes de cabell i blanques de pell. Aquestes dones contrasten amb els homes de pell molt morena, i en el cas de Dànae, amb la seva serventa, que és més fosca. Un altre tret, és que les dones són més passives i els homes més actius.
La Venus d’Urbino de Tiziano presenta una pinzellada més subtil que Dànae; Venus i la Música, Dànae, que ja no és una Venus, La Bacanal, són uns quants exemples d’obres seves. Cal destacar també que Tiziano fou un gran retratista, un dels més importants del seu temps, com a exemple trobem Carles V a cavall.
Anàlisi de Dànae de Tiziano
Pel que fa a Dànae, es tracta d’una pintura a l’oli sobre tela que mesura 1.28m x 1.78m. La pintura a l’oli consisteix a barrejar oli de lli amb pigments. Els avantatges d’aquesta tècnica són que permet al pintor realitzar la seva obra lentament i sense presses de l’acabat, poder retocar l’obra dia a dia, variar la composició, els colors, etc.
En quant a la composició, la representació es realitza en un pla horitzontal. Dànae despullada apareix retallada en el llit desfet esperant que Zeus se li acosti en forma de pluja d’or. Separada per un llençol vermell que es recull als peus de la dama, apareix la figura d’una criada negra que, asseguda en el mateix lloc, tracta de recollir amb el seu davantal la pluja d’or que arriba des del cel. Aquesta figura col·locada en paral·lel amb la Dànae, marca el contrast entre la sensualitat de la donzella i les seves formes aspres i amb un fort clarobscur i accentua, amb la seva “lletjor”, la bellesa de Dànae. La blancor dels llençols i els coixins es fon amb el rosa de la seva pell despullada, ja que tan sols porta sobre el seu cos, que dibuixa una suau diagonal, un senzill braçalet. Sobre els llençols i junt a la mà de Dànae (que sosté un mocador), apareix adormit un petit gos, que dota de placidesa i assossec l’escena.
Tiziano s’expressa principalment pel color, creant una màgica fusió de figures i ambient, en una gamma cromàtica entreteixida de llum. El cortinatge càlid de l’esquerra ens aproxima la figura femenina, que queda molt en primer pla; mentre que els colors del costat dret més freds, ens l’allunyen. Les figures semblen no tenir pes i gairebé suren en l’ombra daurada, on s’harmonitzen els rics marrons, vermells i grisos en un guspireig dels cels. A tot aquest ambient contribueixen en bona mesura aquestes obres, a diferència de les alegres Bacanals, realitzades 35 anys abans per encàrrec del Duc Alfons d’Este, transmeten una intensa reflexió sobre la condició humana.
Tiziano es va inspirar en mites antics per reflectir l’amargor del destí dels protagonistes, sempre víctimes de les circumstàncies. Així, si Dànae simbolitza l’acceptació del destí i la venda de la virtut, la furiosa resistència de la protagonista d’El rapte d’Europa representaria les poques possibilitats que tenen l’honestedat i la innocència de triomfar. Segons la mitologia, la bella Dànae fou tancada en una torre pel seu pare, el rei d’Argos, per evitar que s’acomplís la terrible predicció de l’oracle, que assegurava que el seu nét el mataria. Malgrat tot, Zeus, que es va presentar transformat com tenia per costum en les seves aventures galants, va aconseguir arribar fins a la noia i seduir-la. De la seva unió va néixer Perseu el qual, efectivament, va matar el seu avi encara que per accident.
Tiziano per representar el tema, elegeix el moment precís en què Zeus, convertit en pluja d’or en forma de monedes, baixa damunt la jove des d’un núvol.
Durant el Renaixement el tema de Dànae va ser molt popular entre els pintors perquè permetia representar el nu femení. Tiziano no en va ser una excepció, i va fer fins a un total de tres versions diferents del mateix tema.