La traducció genètica: de l'ARNm a les proteïnes
La traducció: de l'ARNm a la proteïna
La traducció consisteix a passar de l'ARNm a una proteïna. Cada tres ribonucleòtids corresponen a un aminoàcid (aa), a excepció de tres codons de stop. El codó per a l'aminoàcid és l'ACC. Els codons de terminació són UAA, UAG i UGA, mentre que el d'iniciació és l'AUG.
El codi genètic
El codi genètic determina la correspondència entre la seqüència de nucleòtids de l'ARNm i la seqüència d'aminoàcids d'una proteïna. És universal, ja que el 99% dels éssers vius tenen el mateix.
Etapes de la traducció
- Activació dels aminoàcids: Unió de cada aminoàcid amb el seu ARNt. Es gasta energia en forma d'ATP. Aquest procés el realitzen uns enzims anomenats aminoacil-ARNt sintetases.
- Inici de la cadena: Es reconeixen les seqüències en unir-se a l'ARNm. Necessita energia GTP per iniciar el procés i la intervenció de factors d'iniciació.
- Elongació: Es col·loca el segon aminoàcid i es realitza l'enllaç peptídic. Hi té lloc la translocació, que és el desplaçament del ribosoma de 5' a 3'. El ribosoma avança una posició (un codó). Aquest procés es repeteix x vegades i consumeix energia GTP.
- Terminació de la cadena: Quan el lloc A és ocupat per un codó de terminació (sense sentit), s'hi uneix un factor de terminació que detecta l'stop i fa que tot es trenqui, de manera que s'allibera la cadena d'aminoàcids.
Durant la traducció es gasta energia GTP. Un ARNm pot ser traduït simultàniament per diversos ribosomes, formant un poliribosoma.
Diferències entre procariotes i eucariotes
- Procariotes: Tenen un ribosoma 70S (més petit), menys factors de traducció i el primer aminoàcid és la formil-metionina.
- Eucariotes: Tenen un ribosoma 80S (més gran), més factors de traducció i el primer aminoàcid és la metionina.
Aquestes diferències permeten atacar els bacteris amb antibiòtics que bloquegen la traducció, com per exemple l'estreptomicina.
Modificacions post-traduccionals
Quan s'acaba la traducció, les cadenes polipeptídiques es pleguen i es modifiquen per esdevenir proteïnes funcionals.
- A algunes proteïnes se'ls afegeix algun grup químic: grup fosfat, glúcids, lípids... En els eucariotes, això es fa a l'aparell de Golgi.
- A vegades es talla una part de la proteïna per activar-la.
- A vegades s'han d'unir diverses cadenes d'aminoàcids per formar una proteïna amb estructura quaternària (com l'hemoglobina o els anticossos).
- Es poden formar enllaços disulfur (-S-S-) que ajuden al plegament.