El Transport i les Comunicacions a Espanya: Funcions i Xarxa
L'Activitat Comercial i les Comunicacions
Les Funcions Essencials dels Transports
El nombre creixent d'intercanvis exigeix uns sistemes de transport ràpids, segurs i econòmics. Les funcions principals són:
Mobilitat de la població: Permet els desplaçaments de la població a causa de la separació entre els llocs de treball i els de residència, així com per raons de serveis i d'oci.
Logística empresarial i territorial: A nivell d'empresa, facilita el desplaçament dels treballadors, assegura l'arribada de matèries primeres i garanteix la distribució dels béns elaborats. El sistema productiu requereix que el territori estigui ben comunicat, i l'existència de bones comunicacions afavoreix la concentració de les activitats econòmiques.
Els països desenvolupats disposen d'una xarxa de transports i comunicacions densa, variada i ben estructurada. Normalment no hi ha zones aïllades, encara que les xarxes són més denses a les zones urbanes i industrialitzades que a les zones rurals.
Els països pobres (o «en vies de desenvolupament») tenen xarxes incompletes i poc estructurades. En aquests països hi trobem zones, sobretot rurals, que es troben aïllades de la xarxa general o molt poc connectades.
Integració social i cultural: El transport contribueix, juntament amb els mitjans de comunicació de masses, a integrar els diferents grups socials i a difondre les idees, les tècniques i les cultures.
La Situació Actual dels Transports a Espanya
Introducció i Fons de Cohesió
En els últims anys, les infraestructures dels sistemes de transport espanyol (carreteres, ports, aeroports, etc.) han millorat. Aquesta millora ha estat deguda, en gran part, als anomenats Fons de Cohesió de la Unió Europea, que intenten corregir els desequilibris existents entre els diferents estats i regions integrats en aquesta unió.
El Transport Terrestre Espanyol
El transport terrestre espanyol, tant de persones com de mercaderies, ha donat preferència a la xarxa de carreteres per sobre de la xarxa ferroviària, a diferència del que ha passat en altres països de la UE. A més, el transport privat és el més utilitzat en gran part dels desplaçaments, per sobre del transport col·lectiu.
Les carreteres i les autopistes són la infraestructura més utilitzada i la que té un grau més alt de flexibilitat, ja que no està condicionada ni per horaris ni per programacions prèvies. Com a conseqüència d'aquesta preferència, tenim:
- Una gran congestió del trànsit, sobretot a les grans ciutats.
- Un augment constant d'ampliacions de velles carreteres i de construcció de noves.
- Un gran impacte ambiental i una elevada contaminació atmosfèrica.
Disseny de la Xarxa Viària
La xarxa de carreteres espanyola, des de fa temps, sempre ha tingut un disseny bàsicament radial amb centre a Madrid. Aquesta estructura permetia una fàcil connexió entre les principals ciutats de la perifèria i Madrid, però dificultava la connexió amb altres punts. De mica en mica, aquesta deficiència s'ha anat corregint.
A Catalunya, les carreteres segueixen un model radial amb centre a Barcelona, encara que avui s'han realitzat eixos transversals que permeten anar des de qualsevol de les quatre províncies catalanes als Pirineus i a la costa. Entre aquests eixos destaquen l'Eix Transversal i l'Eix dels Pirineus.
El Ferrocarril com a Sistema de Transport
El ferrocarril, com a sistema de transport terrestre, té una forta competència d'altres sistemes i mitjans de transport:
- Competència dels avions en els trajectes de llarga distància.
- Competència dels automòbils en els trajectes de mitjana distància.
- Competència dels camions, ja que ofereixen el transport porta a porta.
- Competència dels gasoductes i oleoductes per a certs productes.
Problemes de la Xarxa Ferroviària Espanyola
A Espanya, els ferrocarrils, que durant molts anys han estat monopoli de l'empresa estatal RENFE, presenten un seguit de problemes:
- L'amplada de la via espanyola és superior a l'amplada de molts països europeus. Això dificulta la comunicació per ferrocarril amb la resta d'Europa.
- El mal estat de moltes infraestructures, la poca demanda de passatgers i la poca utilització com a mitjà de transport de mercaderies.
A Catalunya, el ferrocarril de titularitat pública es concentra a l'àrea de Barcelona i hi ha àmplies zones de Catalunya on no arriba el ferrocarril. El servei de rodalies, bàsic per al funcionament de l'àrea metropolitana de Barcelona (on viuen més de dos terços de la població), necessita una gran renovació.
Recuperació i Alta Velocitat
Així i tot, el ferrocarril s'està intentant recuperar com a forma de transport col·lectiu i poc contaminant. Els trens d'alta velocitat (TAV) representen una alternativa al transport aeri en distàncies mitjanes, encara que requereixen un traçat especial i, per tant, una forta inversió inicial, consumeixen molta energia i són poc aptes per al transport de mercaderies.
A les zones urbanes, el transport metropolità (metro) i el servei de rodalies són una solució a la congestió del trànsit i als alts nivells de contaminació de l'atmosfera.