Trets Definidors de l'Agricultura a Finals de l'Antic Règim a Espanya

Trets definidors de l'agricultura a finals de l'antic règim:
Entendre per què fou tan complicat a Espanya el pas de l'Antic Règim a la societat burgesa o capitalista cal tenir en compte que, entre el final del segle XVIII i el començament del segle XIX, tot i la crisi que patia la monarquia absoluta, les bases socials i econòmiques de l'antic règim eren molt fortes a Espanya.
A) Des del punt de vista econòmic: la principal activitat era l'agricultura, amb importants restes feudals. Predominava la gran propietat rústica, treballada per camperols que pagaven una gran part de la producció a la noblesa i el clero. A més, presentava grans deficiències tècniques, per la qual cosa la productivitat era molt baixa i no es generaven excedents. La mineria era potencialment important, però era poc explotada. La manufactura era molt escassa, tenint importància només a Catalunya, on durant el segle XVIII s'havia desenvolupat una producció tèxtil destinada al mercat americà. El comerç interior era molt feble, però en canvi el comerç amb Amèrica era molt important, si bé va entrar en crisi al final del segle XVIII.
B) Des del punt de vista demogràfic: s'havia produït un cert creixement en el segle XVIII, però més feble que als països més avançats d'Europa i molt concentrat a la perifèria. Això es devia a la persistència d'una elevada mortalitat.
C) Des del punt de vista social: Espanya presentava les característiques típiques de les societats estamentals: la noblesa i el clergat eren molt poderosos i eren especialment resistents a qualsevol tipus de canvi. Per la seva banda, la burgesia espanyola era feble i no era conscient del paper històric que li corresponia.
D) Des del punt de vista de les mentalitats: hi havia una clara hegemonia de l'església, la qual controlava el món de la cultura i l'ensenyament. De tota manera, hi havia hagut una difusió important de les idees de la il·lustració entre sectors de la petita noblesa i intel·lectuals, sobretot a les zones perifèriques.
E) Des del punt de vista polític: des del començament del segle XVIII, el sistema polític implantat a Espanya era la monarquia absoluta. Aquesta, de tota manera, es trobava en crisi a causa de l'important dèficit fiscal que patia degut a les fortes despeses que representaven els departaments de guerra i marina i la casa reial. Davant d'això, els governs de l'època de Carles III i Carlos IV no foren capaços d'impulsar reformes fiscals per no perjudicar la noblesa i el clero, que no pagaven impostos, ja que eren la base social del règim. En canvi, optaren per vendre vals reials, els compradors dels quals rebien un interès del 3-5% de la quantitat invertida. Això, a la llarga, representà un agreujament del problema.
Conclusió: Com veurem a Espanya, degut a la fortalesa de les bases socials i econòmiques de l'antic règim, el pas de l'antic règim a la societat liberal, capitalista o burgesa fou més difícil i complicat que a altres països europeus. Entre 1789 i 1833 hi hagué una lluita constant entre revolució liberal i reacció absolutista. La implantació del règim liberal s'aconseguí amb un cost econòmic i social molt alt. Això explica en part el retard amb el qual Espanya arribava a mitjans del segle XIX.