Triangulació i l'Ús de Documents en Metodologia Multimètode

1. El Concepte de Triangulació en la Recerca Qualitativa

El concepte de triangulació ve plantejat per Denzin (1970) a The Research Art. Ell entén que seria millor obtenir dos o més fonts d’informació que puguem confrontar per tenir una millor visió del fenomen que ens interessa.

Tipus de Triangulació

• Triangulació de dades: Es refereix a la confrontació de diferents fonts de dades en els estudis i es produeix quan hi ha concordança o discrepància entre aquestes fonts.
• Triangulació d'investigadors: S’origina en equips interdisciplinaris.
• Triangulació de mètodes: Obtenir dades per la via de dos mètodes i veure si els resultats obtinguts són diferents l'un de l'altre per tal de tenir una visió més completa i vàlida del fenomen estudiat.
• Triangulació de teories: Utilitzar perspectives teòriques diferents a l’hora d’abordar un fenomen. Cal operativitzar les dues teories i confrontar els resultats per veure quina funciona millor.

Defensa i Crítiques de la Triangulació

Hi ha diferents autors/es que defensen aquests conceptes. Cohen i Manion (2000) defensen la triangulació com un intent de mapejar o explicar més plenament la riquesa i complexitat del comportament humà estudiat des de més d’un punt de vista.

Tot i això, també hi ha crítiques que plantegen que aquesta idea de triangulació parteix del supòsit que les dades, teories o investigadors sempre aborden una sola realitat, quan en realitat cada element posa de manifest una cara de la realitat. Hi ha autors que critiquen el fet que tot sigui comparable.

2. Documents i Dades Secundàries: El Factor Reactivitat

La gran diferència entre l’ús de documents i l’ús de dades secundàries és la reactivitat. Cal notar que la reactivitat no és una característica única dels mètodes qualitatius; en els quantitatius també pot haver-n'hi si hi ha interacció. En temes de reactivitat, hi ha una certa continuïtat (Exemple: Enquesta → Grup de discussió → Entrevista).

Mètode Documental (Ús de Documents)

En l’ús de documents (mètode documental), la reactivitat és baixa o inexistent, ja que la informació ja ha estat produïda sense la influència directa de l'investigador en el moment de la recollida.

Mètodes de Recollida de Dades Secundàries (Reactius)

Aquests mètodes es basen en la conversa i la interacció verbal (preguntes i respostes):

• Entrevista (formal)
• Grup de discussió
• Mètode biogràfic (combina aspectes d’entrevista i d’ús de documents)

3. Articulació Metodològica i Multimètode Complementari

Preguntes Clau per a l'Articulació de Tècniques

Com es planteja l’articulació entre els dos tipus de tècniques? Què aporta una tècnica que no aporti l’altra? Quins materials documentals utilitzaries que resultessin d’interès per a la recerca? Quins blocs d’informació inclouries en les entrevistes biogràfiques?

Proposta Metodològica

Crec que seria una metodologia multimètode complementària, ja que per una banda tenim dos tipus de dades (documents i biogràfiques) que són diferents però que es complementen.

• Aportació dels documents: Aporten una part més objectiva.
• Aportació de les biogràfiques: Aporten una part més subjectiva.

Pel tema tractat, faria servir materials documentals estadístics (és a dir, quantitatius). Respecte a l'última pregunta (sobre els blocs d'informació de les entrevistes biogràfiques), caldria definir els eixos temàtics a preguntar.