Els Estats Units després de la Guerra Freda
L'Estat de Benestar
L'assumpte de més competències per part dels poders públics es va traduir en la construcció d'un estat de benestar. La major part del pressupost es gasta en pensions, sanitat i educació. A més, l'estat assumeix obligacions respecte a les persones dependents i exerceix un paper actiu en les polítiques d'igualtat.
La crisi del 2008 i les reformes adoptades amb posterioritat van significar una retallada notable de l'estat de benestar. Les polítiques d'austeritat dutes a terme van coincidir, a més, amb els descobriments de nombrosos casos de corrupció política i escàndols bancaris.
Tota aquesta situació va desembocar en un moviment de protesta ciutadana que es va materialitzar l'any 2011 en el moviment dels indignats, conegut també com a Plataforma del 15-M per la data en què es va iniciar el 15 de maig.
Els Estats Units després de la Guerra Freda
A pesar de l'ascens de la Xina i la tornada de Rússia al panorama internacional, els Estats Units continuen sent la primera potència mundial. Les seves últimes dècades han passat per diverses fases.
L'eufòria (de 1991 a 2001) després de la desaparició de l'URSS, l'enemic durant la Guerra Freda, es va viure una etapa d'eufòria, amb la sensació que era l'única superpotència vencedora.
L'era de Bush fill (de 2001 a 2009). Aquest clima de confiança i optimisme es va trencar de manera abrupta el 2001 amb els atemptats de l'11 de setembre a Nova York i Washington. La investigació va demostrar que l'atac va ser perpetrat, sobretot, per saudites dirigits pel també saudita Osama Bin Laden, que el seu entorn havia sigut entrenat abans pels Estats Units en la guerra de l'Afganistan contra els soviètics.
El president Bush fill va aprofitar el pànic provocat pels atacs per fomentar l'anomenada guerra contra el terrorisme. Els seus objectius eren, d'una banda, la invasió de l'Afganistan amb la bandera de l'ONU, i, d'altra banda, la invasió de l'Iraq, aquesta vegada sense el suport d'aquest organisme internacional, ja que el govern iraquià, tot i que dictatorial, no estava implicat en el terrorisme internacional.
Paral·lelament es va produir un ascens de moviments neoconservadors, caracteritzats per fomentar una política exterior agressiva i intentar eliminar alguns avanços socials de les últimes dècades.
L'auge d'aquestes polítiques neoliberals i l'escassa regulació econòmica van portar a l'esclat de la crisi hipotecària i a la fallida de la banca el 2008, la pitjor de la història, que va desencadenar una crisi econòmica global.
L'era Obama (des de 2009). La presidència de Barack Obama ha obert una etapa demòcrata marcada pels intents del president per introduir un incipient sistema públic de cobertura sanitària.
La política d'estímuls, en contrast amb les mesures d'austeritat prescrites per Europa, ha servit perquè els Estats Units tornessin amb rapidesa al creixement econòmic, encara que sense aconseguir disminuir les desigualtats ni abordar alguns dels problemes crònics de la seva economia com el deute extern.