L'Utilitarisme: Definició, Principis i el Càlcul Moral

El Problema Moral: L'Utilitarisme

Caracterització de l'Utilitarisme

S’atribueix la fundació de l’utilitarisme a **Jeremy Bentham** i a **James Mill**, pare de J.S. Mill.

La Definició de J. Bentham

J. Bentham defineix l’ètica de la següent manera:

“L’ètica és l’art de dirigir les accions dels homes a la producció de la major quantitat possible de felicitat per al major nombre de persones.”

L’utilitarisme és, per tant, una **ètica pública** que considera que és possible la creació d’un ordre social en el qual la felicitat de cadascun dels membres que la formen pot ser satisfeta.

Una acció és moralment bona o correcta des del punt de vista moral si és **útil**. Tanmateix, una acció és **útil** si proporciona **felicitat**, entenent per felicitat el plaer i l’absència de dolor.

Mill accepta de Bentham l’afirmació inicial segons la qual “la natura ha posat la humanitat sota l’imperi de dos amos sobirans, **el dolor i el plaer**. Només ells ens indiquen el que hem de fer i també ells determinen el que no hem de fer”.

El Càlcul Aritmètic dels Plaers

Aquest principi requereix per a la seva aplicació pràctica un ***càlcul aritmètic*** dels plaers. El valor del plaer i el contravalor del dolor depèn de la seva *quantificació*, que cal mesurar d’una manera objectiva (és a dir, quantitativament). Això s’ha de traduir en una ***maximització del plaer i en una minimització del dolor***, tant en l’individu com en la col·lectivitat.

L'Utilitarisme com a Ètica Teleològica

Alguns autors han caracteritzat l’utilitarisme com una ètica teleològica. L’utilitarisme té una visió **instrumental de les accions**. Les accions són valorades en funció dels fins. El fi més alt de l’ésser humà és la **felicitat**.

Les ètiques teleològiques s’oposen frontalment a les ètiques deontològiques. Aquestes últimes valoren les accions no en funció dels fins, sinó en funció de la **intencionalitat o voluntat** amb què es realitza l’acció. Les ètiques deontològiques consideren que la moral no es pot fonamentar en la satisfacció de fins o preferències, sinó en deures i obligacions davant un mateix i davant els altres.

Conseqüencialisme i Eficiència Moral

L’utilitarisme és conseqüèncialista: les accions es valoren per les seves conseqüències. Una acció és bona si d’ella se’n deriven conseqüències útils per a un fi.

Abans d’actuar s’han de calcular bé les conseqüències de les nostres accions i tenir present les circumstàncies que les envolten. Promou el pensament estratègic i el càlcul de preferències.

Considera que la felicitat es pot mesurar i calcular el grau de felicitat que les accions provoquen en els individus que formen la societat. Es manté la creença que és possible ser eficient en matèria moral.

Característiques Addicionals segons Bernard Williams

Bernard Williams, filòsof britànic del segle XX, en el seu llibre Introducció a l’ètica, ha afegit aquestes altres característiques:

• **És una ètica no transcendental:** Una ètica que no requereix de la idea d’un bé suprem, ni d’un Déu, ni d’un *a priori* que la fonamenti. La **felicitat** (entesa com a plaer o satisfacció de preferències, i absència de dolor) és suficient per a la seva fonamentació.
• **És una ètica mínima:** El criteri ètic escollit, “la felicitat”, és mínimament problemàtic. No exigeix grans compromisos. L’únic que exigeix és prendre en consideració els meus interessos tot respectant els interessos dels altres.