Utilitarisme: ètica i felicitat per a la majoria
L'utilitarisme: la recerca del benestar social
Individualisme vs. ètica
Els darwinistes socials argumenten que, per supervivència, busquem beneficis per als més propers (individualisme). Prioritzar el propi nucli (família, amics) maximitza les possibilitats de supervivència personal. Però això no és ètica, sinó necessitat. L'acció moral requereix una perspectiva que superi la biologia.
El càlcul de la felicitat
Calcular la felicitat exigeix objectivitat, superant el relativisme de les emocions subjectives. La imparcialitat com a àrbitre neutral de les accions és clau, i Mill defensa un utilitarisme que vagi més enllà dels actes concrets.
Utilitarisme dels actes vs. utilitarisme de les regles
Contra l'utilitarisme dels actes (avaluar guanys i pèrdues de felicitat en cada acte, defensat per Bentham), Mill proposa un utilitarisme de les regles. Aquest estableix normes morals que es tradueixen en actes útils, proporcionant felicitat a la majoria.
La imparcialitat com a regla igualitària
La imparcialitat (consideració igualitària dels arguments de tots els interessats) permet a l'utilitarisme oferir una doble alternativa:
Enfrontament a teories emotivistes: L'utilitarisme s'enfronta a l'emotivisme (on tots els sentiments valen igual). L'utilitarista avaluia el valor social de les emocions segons la felicitat que proporcionen a la majoria. Les emocions poden ser contradictòries, però l'utilitarisme les avaluia objectivament.
Enfrontament a teories deontologistes: L'utilitarisme s'enfronta a teories deontologistes (kantianes o socialistes) que privilegien la justícia reparadora. L'utilitarisme creu adient ajudar en funció de maximitzar el benestar global. Per exemple, els impostos redistribueixen la riquesa en benefici de la societat en general, no només dels més desafavorits. La utilitat social, no la llei formal, és el criteri últim de justícia.
Conclusió
L'espectador desinteressat i benèvol de l'utilitarisme promou el benestar per a la majoria.