Utilitarisme, felicitat i virtut: plaer, dolor i ètica
L'utilitarisme i la felicitat
Partint de les consideracions precedents, se'n desprèn que l'únic que desitgem en... l'utilitarisme
1) Relació entre virtut i felicitat
Qualsevol finalitat que ens proposem està relacionada amb la felicitat. La virtut i la felicitat tenen quelcom en comú: ser virtuós ens fa sentir bé (plaer) i quan som conscients de no ser-ho ens provoca dolor o insatisfacció. Per tant, la felicitat i la virtut coincideixen en els seus components bàsics (plaer i dolor). L'únic fi de la nostra vida és assolir la felicitat. La resta de coses que puguem desitjar les desitgem o bé com a mitjà o bé com a fi, que forma part de la felicitat.
2) Definicions
Felicitat: obtenció de plaer o eliminació del dolor (individual i/o col·lectivament).
Virtut: complir amb les normes o regles per elles mateixes.
3) Acte i regla segons SM i M
Les raons que té S.M. per diferenciar l'utilitarisme de l'acte de l'utilitarisme de la regla les trobem en què el primer busca l'essència més pura de la felicitat, entesa com a un tot individual i propi de la persona. Però M es qüestiona que l'individu, si vol assolir un desenvolupament complet, necessita trobar-se en l'atmosfera adequada que regeix el bé comú, entès com l'utilitarisme de la regla que busca un sentit ampli de la felicitat, ja que l'individu només serà feliç si els que el rodegen també ho són. Per tant, M estableix la diferència per tal d'aplicar la recerca de la felicitat amb la solidaritat.
Principi d'utilitat i dignitat humana
L'utilitarisme clàssic té com a criteri principal 'la felicitat màxima per al major nombre'. El principi d'utilitat que proposen és aquell que aprova o desaprova tota acció segons que augmenti o disminueixi la felicitat. A diferència de l'utilitarisme clàssic, el de M està vinculat a la dignitat humana, ja que si volem assolir la felicitat, primer cal un autodesenvolupament de l'individu; és a dir, la capacitat de créixer i la capacitat de conèixer. La nostra individualitat s'acaba quan comença la de l'altre.
5) Reflexió personal sobre dolor i plaer
Jo crec que sí. L'ésser humà que vol ser virtuós ha de suportar el dolor de qualsevol mena. La vida sempre té bons i mals moments. L'ésser humà, atesa la seva condició d'ésser natural i animal, gaudeix de plaers, però haurà d'afrontar dolors, ja siguin breus o profunds. Com la lluita per la supervivència, els humans lluiten contra el dolor i qui venç guanya el premi (ja no és la mera supervivència, sinó la felicitat). Però crec que el dolor, com el plaer, són producte de la seva ment, com a reacció als fets. Viure en societat és la causa de molts dolors, sobretot psicològics, que poden ser més forts que els pròpiament físics. D'aquesta experiència s'extreu la idea que la vida és així: dolor i plaer.