L'utilitarisme de John Stuart Mill: Ètica i llibertat

John Stuart Mill

L'utilitarisme eudemonista

A Mill l'interessa distingir entre el bé i el mal; així l'especulació té sentit. Per a ell, el principi fonamental de la moral és el principi d'utilitat: tota acció és bona si tendeix a promoure la felicitat.

Liberalisme utilitarista

Només podem desenvolupar la nostra individualitat si som lliures. Tot individu ha de tenir la possibilitat de perfeccionar-se a si mateix i de desenvolupar la seva individualitat de manera que trobi el seu camí a la felicitat.

Liberalisme social

Només podrem trobar aquest camí si vivim en una societat on s'hagin dut a terme les reformes polítiques necessàries per possibilitar la màxima felicitat o benestar de tothom.

Principis d'utilitat

Tota acció és bona si tendeix a la felicitat (la màxima felicitat possible per al màxim nombre de persones).

Diem que la seva ètica és eudemonista: busca el plaer intel·lectual. No consisteix a buscar la felicitat de qui actua, sinó de tots els que puguin ser afectats per la seva acció.

Fonts de plaer (vies cap a la felicitat)

• Intel·ligència: desig de saber.
• Sensibilitat estètica: som capaços de gaudir amb l'art i de crear.
• Sentiments morals: som considerats amb els altres éssers humans.

Per tant, busquem un plaer superior als merament sensuals (del cos), un plaer que és més durador, més segur i menys costós.

Exemple: Beure alcohol et dóna felicitat al moment, però et gastes diners i l'endemà tens ressaca. Cal buscar plaers barats, duradors i segurs.

L'ésser humà, al contrari que els animals, busca ser feliç. Mill entén la felicitat com a plaer i absència de dolor, perquè nosaltres posseïm unes facultats elevades que ens permeten una satisfacció superior.

Eudemonia = felicitat / Hedoné = plaer

Qualitat enfront de quantitat

En el plaer distingim qualitat i quantitat. Mill deia que l'important era la qualitat. No es poden quantificar els plaers, perquè cadascú és intens a la seva manera.

Qualitats dels plaers superiors

Són desitjables perquè ens fan més autònoms. Per exemple, una borratxera no és independent ni intel·lectual, perquè és una felicitat material, ja que necessitem l'ampolla d'alcohol.

Felicitat enfront d'acontentament

• Acontentament: satisfacció de les necessitats bàsiques corporals (estar content).
• Felicitat: la causa d'aquesta elecció és el sentit de dignitat que tots tenim, i en proporció a les nostres facultats superiors.

Plaer físic = satisfacció, acontentament (content).
Plaer intel·lectual = felicitat, dignitat (happiness).